En l'acte van participar el conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, l'autor de l'obra, Joan Veny, el president de l'IEC, Salvador Giner, l'escriptor i membre de l'IEC Jaume Cabré, i el director de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí.
Aquesta obra consta de 182 pàgines i 104 mapes lingüístics a través dels quals es poden conèixer les acceptacions d'una paraula o expressió i les variants en la seva pronunciació. Els mapes, acompanyats de comentaris, repassen els aspectes fonètics, lèxics, morfològics i sintàctics d'aquestes paraules i expressions. S'inclouen també mapes sobre la divisió política i administrativa i la classificació dialectal.
Ernest Maragall va afirmar que aquest volum petit de l'atles aporta valors afegits i «obliga» que molta més gent augmenti els seus coneixements sobre el català i va assegurar que en ell la unitat de la llengua no està sola explicada sinó proclamada».
El llibre està destinat a estudiants universitaris i de Batxillerat. Maragall va assegurar que compleix el seu objectiu pedagògic i que els joves podrien aportar noves formes per acabar d'enriquir aquest treball. «Estam obrint un camí immens de coneixement i de consolidació de la llengua. Estam enfortint per tant la nostra llengua, allà on és més fort, en el col·legi,» va declarar el conseller.
TREBALL D'INVESTIGACIÓ
Veny va explicar que aquesta obra és el resultat del treball que van iniciar en 1952 Germà Colom i Antoni Maria Badia i Margarit i a què ell es va incorporar dos anys més tard. L'autor va participar en el treball de camp entre 1965 i 1978 a través del qual visitaren 190 municipis de parla catalana, entre els quals n'hi ha d'Aragó, les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, el Rosselló i Sardenya.
El treball va consistir en entrevistes a particulars per recollir les diverses acceptacions de les paraules i les expressions catalanes. Com a resultat d'aquest viatge existeix també un ampli material sonor i escrit, amb inumerables anècdotes, que Maragall va instar a l'IEC a fer públic per fer-ho arribar a la ciutadania.
Giner va destacar que aquest treball té 50 anys de gestació i va assegurar que aquest atles amb varietats lingüístiques del català el que fan és «consolidar la unitat inseparable de la llengua catalana». Ho va definir com un exemple de posar els concocimientos científics a l'abast de tots els ciutadans.
Per la seva part, Cabré va assenyalar la importància d'aquest treball d'investigació, que en algunes etapes, sobretot la franquista, es va realitzar sota la «pressió inclement» del castellà, i va reivindicar la importància de la diversitat lingüística i d'aconseguir que totes les llengües es mantinguin vives. Va afirmar que Veny ha iniciat un treball que podran completar les generacions futures.
Martí va destacar la importància de la geografia lingüística i l'esforç realitzat per Veny per aconseguir la publicació del mateix, així com l'interès de crear aquest petit volum per fer-ho més proper a la població.
Aquest projecte inclou la publicació de nou volums de petits atles que s'aniran editant paral·lelament als volúmens grans, dels quals ja se n'han publicat tres i el quart és previst que es faci públic a finals d'any, segons va explicar el propi Veny.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tiààà... Tiààà...
Que ha d'anar a sebre! Si na Rosa domés emplea sa llengo per llepar el cul an es forasters i ets alemanys.
Si na Rosa Estaràs se preocupàs vertaderament per ses modalitats, coneixeria aquesta obra i la consultariaria sovint. Pos messions que no l'ha consultada mai perque ni tan sols sap que existeix.
Gràcies doctor Veny!