Treballar... 65 hores?

Hi ha dues posicions clarament contràries, una d’encapçalada pel Regne Unit i per Alemanya, partidària d’ampliar la jornada laboral fins a 65 hores, i altra, liderada per Espanya, que pretén posar fi a les excepcions que permeten treballar més de 48 hores setmanals.

La proposta de compromís elaborada per la presidència eslovena se situa més a prop de les posicions del Regne Unit que no de la d’Espanya, ja que consagra l’opt-out (excepcions) i eleva el límit màxim de temps de feina a 65 hores setmanals. No obstant això, s’hi preveuen una sèrie de salvaguardes per garantir que els treballadors acceptin l’opt-out voluntàriament i no forçats pel temor de l’acomiadament.

A més, la proposta de compromís estableix que els descansos compensatoris es puguin concedir en un període de temps raonable. És clar està que l’anomenat "període raonable" es definirà en la legislació estatal, en els convenis col·lectius o en un acord entre l’empresari i el treballador.

La delegació espanyola tenia inicialment el suport de França, Itàlia, Grècia i Xipre, i havia aconseguit fins ara bloquejar la renovació de la directiva, incompatible segons aquests països amb l’Europa social d’avui edia.

Tanmateix, el nou Govern d’Itàlia ha canviat la seva perspectiva i França ha ofert el seu vistiplau a la proposta eslovena. Així, Espanya ha quedat tota sola i haurà de defensar la seva posició en el segon pas cap a l’aprovació definitiva, que serà a l’Eurocambra.

El ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, ja havia reconegut que Espanya no podia formar una minoria de bloqueig que bastàs per frenar l’aprovació del text, si bé es mostrà convençut que l’actitud "és absolutament compartida per les forces polítiques i pels agents socials europeus". Per aquest motiu, Corbacho reclama a l’Eurocambra que no accepti la proposta i la rectifiqui en una segona lectura, ja que la considera "una regressió en l’agenda social".

Amb iniciatives com aquesta, segons Corbacho, la UE no es pot sorprendre després "si cada vegada més els ciutadans es distancien d’aquesta Europa que s’allunya del que realment els agradaria que fos als ciutadans". "Amb un règim de 65 hores ens acostam més al segle XIX que no al segle XXI", emfasitzà.

El secretari d’Acció Sindical d’UGT, declarà que la directiva va en contra dels drets dels treballadors i treballadores, ja que significar un "retrocés greu en l’Europa social" i evita "la conciliació entre la vida laboral i la familiar". No sabem si aquestes bones paraules i la defensa ben exposada del nostre ministre arribaran a bon port. Vitamines i cafè per afrontar la feinada.