“En art, la tecnologia és una suma”

Deis que el nomenament a l’Acadèmia és una aposta forta.
Ha de ser un referent per la resta d’acadèmies de l’Estat, perquè és la primera vegada que una institució com aquesta obre les portes a l’animació. I a més, feta per ordinador. És una passa molt important que crec que fa justícia.

Encara hi ha reticències d’alguns sectors a assumir la unió entre tecnologia i creació?
O, i tant! I no és que ho suposi, és que ho he vist! Un catedràtic de BBAA va dir davant meu que l’ordinador és una màquina endimoniada que roba l’ànima a l’artista! El que demostra és una ignorància total sobre la nostra feina.

La crítica és que l’ordinador dóna al creador capacitats que no té i això el fa menys artista?
Sí. Però és absurd. Potser tenen por que canviï la seva posició còmoda en el món de l’art, però l’eina tecnològica no ha vingut a treure res, ni a desmerèixer res. Suma i no resta.

La fotografia també va ser mal vista, al principi.
Exacte. Al segle XIX, saps quin canvi va suposar? Plasmar la realitat tal com és! Tots els pintors realistes van dir "aquí hem acabat!". Però en el nostre context social no pot ser que passem pel mateix.

Més enllà de cinema d’animació, en què treballau?
En tot allò que es mou a través d’imatges i sons. Publicitat, televisió, sèries, documentals, internet. I videojocs, que avui en dia és un sector econòmic més important que el cinema d’animació.

Quant deveu a Disney?
Li devem molt. Sempre ha apostat per la innovació tècnica, però alhora mantenint una posició conservadora en continguts i sent políticament correcte. Ha relegat a l’eterna foscor produccions meravelloses perquè no respectaven els seus manaments.

La vostra formació ha de ser en una facultat tecnològica o de BBAA?
En una facultat tecnològica segur que no. I t’ho dic perquè ho estic vivint, estant al Departament de Matemàtiques i Informàtica. Aquí hi vàrem venir fa 20 anys perquè havíem de néixer aquí...

Per què?
Perquè el 1988 les noves tecnologies estaven als departaments tècnics. Les BBAAno tenien accés a aquestes eines. Llavors, el 80% de l’obra d’infografia estava impregnada de tecnicisme, perquè ho feien els tècnics. Però avui necessitam un entorn més adequat. Al final penses: què cony hi fem aquí?

A l’artista li deu costar seguir el ritme de la innovació...
L’artista no pot estar constantment al dia dels avanços que van sortint; en l’actualitat és impossible. Si estàs massa pendent d’estar al dia, no hi ha temps per crear. Cal escollir les eines i aïllar-te de la cascada d’innovacions. I en aquesta bombolla, crear.