Així, Roma acull des d’ahir i fins demà més de 50 dirigents en la Conferència d’Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària Mundial: Els Reptes del Canvi Climàtic i la Bioenergia, organitzada per la FAO. L’objectiu és abordar la seguretat alimentària davant de la forta pujada que han experimentat els preus dels aliments com també els efectes que hi tenen el canvi climàtic i els biocombustibles.
Ahir s’obria la Cimera amb diverses intervencions d’alguns dels principals dirigents que acudiren a la cita a Roma. Tanmateix, aquesta primera jornada no va servir de gaire cosa, ja que llevat de l’anunci del Govern espanyol de donar 500 milions d'euros, la resta de líders no oferiren grans avenços i es limitaren a mostrar els seus diferents punts de vista sobre l’origen de la crisi, el qual dificulta bastant l’arribada a una solució conjunta.
El secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon, en protagontizà l’obertura i començà el discurs lamentant el fet que "No hi ha res més degradant que la fam, especialment si és a causa del mateix esser humà".
Per tractar de pal·liar-la, continuà, l’organisme demana doblers, fins a 20.000 milions de dòlars a l’any, que haurien de ser portats pels països del primer món. El director general de la FAO, Escacs Diouf, fou el primer a advertir que la crisi alimentària va més enllà de la dimensió humanitària tradicional i afecta tots els països, inclosos els desenvolupats.
Diouf va indicar que el camí és invertir en agricultura, ja que "el món necessita produir més menjar". Tanmateix, els líders i experts en "diplomàcia" varen aprofitar l’ocasió per treure els seus "pedaços bruts". Com a exemple, dues intervencions. El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, féu una dura intervenció, en la qual instà les "potències assassines" que destinin els doblers dedicats a l’armament "i l’ocupació" a desenvolupar l’agricultura. El fet és: S’hi inclou ell mateix? No, per suposat.
Per la seva part, el president brasiler, Lula, no dubtà a culpar de la crisi el proteccionisme dels païso s rics i la pujada del petroli.
Tal volta haurien de deixar de banda les diferències i la propaganda i centrar-se a evitar l’horrible mortaldat.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Voldria esser optimista però no ho sóc. Crec que no hi ha cap tipus de voluntat política d'arreglar la fam en el món. Si realment hi fos, hi ha els mitjans necessaris. Bastaria que cada pais del món dediques un 1 per cent del pressupost anual d'armament i bastaria. Però també em sembla que a les multinacionals no els hi faria cap gràcia. A més si els països que ara estan passant fam, també fosin els propietaris dels seus recursos i de la materia primera, deixarien d'estar a espenses de l'ajut internacional. Tendrien capacitat de decisió que ara no tenen. Això tampoc interessa.