Amnistia: Quin és el límit?

Són algunes de les preguntes i les denúncies que mostra l’informe que ha presentat Amnistia Internacional sobre la situació dels Drets Humans en 150 països el 2007.

A banda de reflectir un mapa de crítiques sobre la política d’aquestes nacions, l’entitat ha fet una crida als líders mundials perquè demanin perdó per les contínues violacions dels drets humans que han tingut lloc en diversos àmbits el darrer any. A més, els desafia a complir no amb paraules sinó amb fets, el que signaren fa sis dècades.

En aques t sentit, la secre-tària general d’AI, Irene Khan, afirmava: "Els governs han d’actuar ja per acabar amb l’abisme que separa allò que es diu d’allò que es fa".

Les tortures, les violacions de la llibertat d’expressió, entre altres, continuen sent els drets més violats als nostres dies. És suficient anomenar Guantánamo, com exemple clar de la tirania de la primera potència mundial, al capdavant també de les transgressions gratuïtes dels drets.

Segons el punt de vista de Khan, l’any 2007 es va caracteritzar per "la impotència" dels Governs occidentals i "l’ambivalència" o "la desgana" de les potències emergents per fer front a algunes de les crisis de drets humans més greus del món.

Però afortunadament destaca un fet positiu, i és "una exigència creixent de justícia, igualtat i llibertat" per part de la societat, en casos com Birmània, els advocats al Pakistan o les dones activistes a l’Iran. Mentre hi hagi lluita almenys, no està tot perdut.