TW
0

Seixanta anys d’ocupació, seixanta anys de creació d’un Estat, Israel. Dues perspectives d’una mateixa realitat que enquadra un dels conflictes més complexes i més sagnants del nostre segle.

El conflicte Israel-Palestina està situat a més en un nucli geogràfic i simbòlic, tenint en compte el lloc que ocupa el terrorisme islàmic en el imaginari nord-americà i europeu després dels atemptats de l’11-S.

De nou Occident, representat per Israel , s’enfronta a l’Orient, i desenes de caps pensants de l’elit mundial es freguen les mans quan veuen milions d’àrabs i musulmans en tot el món que s’aixequen per defensar l’asfixia als territoris ocupats. Alimenten així la versió maniquea del conflicte, en el qual els "dolents terroristes" assasinen als "pobres jueus de l’holocaust".

Ni una cosa ni l’altra. Ni la descripció és tan ximple, ni tampoc ho és la solució. I això és el que tracten de cercar els sectors més aperturistes i disposats al diàleg d’ambdues parts. Ni tots els israelians estan a favor de l’ocupació ni tots els palestins són kamikazes amb explosius baix la camisa.

Els interessos de les grans potències foren el desencadenant d’aquesta lluita territorial que s’ha prolongat fins als nostres dies, i de la qual són fills els cinc milions de refugiats palestins que suposen un terç de la població refugiada del món.

És tracta d’un dels grups de refugiats més antics. Hi ha diferents tipus de desplaçats, distingits segons la seva antiguitat, que s’explica mitjançant els enfrontaments que marquen els diferents punts històrics de la creació de l’Estat d’Israel.

El grup més gran està compost pels palestins expulsats en 1948. Aquest fou l’any de proclamació del nou Estat, després del pla de partició de Palestina aprovat en 1947 per l’ONU, en resposta a l’Èxode massiu dels jueus a la fi de la segona gran guerra. 800.000 palestins abandonaren les seves terres.

És la coneguda com la Naqba per als palestins, la catàstrofe on perderen un 78% dels seus territoris. Més envant, el 1967 donà lloc a un altre grup de refugiats, després de la Guerra dels Sis Dies, quan Israel envaí Jerusalem Est, Cisjordània, la franja de Gaza, el Sinaí i els Alts del Golán. Altres enfrontaments en anys posteriors, com la guerra del Yom Kippur el 73 o la guerra del Líban el 82 augmenten encara més el nombre de desplaçats palestins.

Els refugiats
I on viuen aquests refugiats? Doncs tracten de sobreviure més bé, distribuïts en devers 59 camps de refugiats a Gaza, Síria o Cisjordània, perquè la llei israelí els prohibeix tornar a les seves llars.

La qüestió, al marge del conflicte armat i els interessos economicopolítics que l’alimenten és, qui s’encarrega dels refugiats?

Des del 1959 fonamentalment ho fa la Agència d’Assistència de l’ONU per als refugiats palestins, que desenvolupa programes d’ajuda directa en el terreny, atenció sanitària i educació. Proporciona així ajuda humanitària a 4.082.300 afectats en cinc àrees d’actuació: Jordània, Líban, Síria, Cisjordània i Gaza.

Altres organitzacions com ara ACNUR o Save the Children també tenen projectes oberts a la zona, milers de mans esteses que, a més, tracten de conscienciar el món de la causa palestina però que semblen, desafortunadament, insuficients.