Són les deu del vespre i els estómacs d’aquesta colla d’amics comencen a rugir de gana. Entren, llavors, en aquell nou bar de pintxos del qual, l’altre dia, tan bé els parlaren en la feina. La barra, allargada i de fusta, com si d’una taberna a Euskadi es tractàs, és plena de grans plats. Plats amb menjars de tot tipus, colors i textures, tan gustosos i estètics que entren per la vista.
El problema, alerten des de la Direcció de Salut Pública del Govern balear, és que no tenen gens de protecció. I la serp de pintxos, de totes les classes imaginades pel cuiner, podria ser ben verinosa. Per què?
Antoni Barceló, responsable de Seguretat Alimentària de la Conselleria de Salut, fonamenta la raó del perill: "Una tapa no deixa de ser un aliment, i per tant es pot fer malbé amb facilitat". I les situacions perquè el producte es contamini són diverses. Per exemple: abans que la nostra colla d’amics hagi arribat a la taverna, just uns pocs minuts enrere, un home s’ha assegut en un tamboret. Mentre demanava un vi negre, ha dirigit la mirada cap als pintxos de txistorra amb ous de guàtlera. Amb la mala sort que, mentre allargava la mà per agafar-ne un, ha fet un atxem sobre el plat. Però en el bullici del bar en hora punta, tanmanteix, ningú no se n’ha temut.
De la mateixa manera que hi han pogut caure microbis, els cabells del client poden seguir el mateix camí. I què passa si, a més a més, l’home comença a fumar a la barra? La cendra li podria caure damunt el menjar. I no tan sols hi ha contaminació per contacte directe. Si el bar és ple de fum, la textura dels pintxos també ho notarà.
Per tal d’evitar aquests perills de contaminació, el Parlament Europeu fixà en el reglament de l’any 2004 les condicions per exposar en l’hostaleria menjar preparat. Senzillament, ha d’estar protegit.
Francesca Bibiloni, responsable de menjars preparats de la mateixa Direcció de Salut Pública, estima que són moltes les alternatives per cobrir el menjar. "Unes vitrines mig obertes, perquè la gent hi pugui agafar el pintxo des d’un costat, és una bona opció", assegura. I a més a més, com que el vidre és transparent, no hi desllueix tant com es podria esperar.
I és que el conflicte dels pintxos té molt d’estètica i de comoditat. Una barra plena de broquetes a l’abast de la mà anima a agafar-ne una darrere l’altra, sense haver de demanar-ho al cambrer. I el sentit decoratiu es potencia sense cap obstacle, com ara la dita vitrina, que fa lletja l’estampa.
Tapes de plàstic dur
"Bé, però avui dia hi ha tapes de plàstic dur que fan la mateixa funció i alhora són transparents", explica Bibiloni. O sigui, que no embruten la vista.
Aquesta és l’argumentació de la Conselleria per animar els bars a complir la legislació. Perquè l’altre camí és el de les sancions. Només l’any 2007, els tècnics del seu departament visitaren 4.775 bars i restaurants pertot arreu de les Illes Balears. Els inspectors arribaren a sancionar 75 d’aquests establiments, a banda de clausurar-ne 8 per greus incompliments higiènics i sanitaris.
Però la plantilla d’inspectors no és prou nombrosa per vigilar tots els milers de comerços oberts al territori. "És clar que voldríem arribar a la xifra d’un inspector per cada hostaler, però ens manquen recursos", denuncia Antoni Barceló.
A més a més, els tècnics de Salut han de vetlar perquè els bars controlin, a la vegada, els seus proveïdors.
Controlar els proveïdors
Tal com explica Antoni Barceló, "un pic arriba el menjar al bar, la responsabilitat recau sobre aquest darrer". És per això que els reco manen observar si els aliments són transportats "a la temperatura adequada", ja que si no és així, s’hi podria trencar la cadena del fred. També és necessari fixar-se si "els entreguen els paquets romputs o no", conclou Barceló. •
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.