Mor Irena Sendler, l'heroïna dels nins jueus

Irena Sendler morí ahir a 98 anys deixant Polònia òrfena d'una de les seves més grans heroïnes de la Segona Guerra Mundial, quan arriscà la vida a la Varsòvia ocupada per salvar de la mort 2.500 nins jueus davant dels mateixíssims nassos dels soldats nazis.

Irena fou sempre una heroïna desconeguda fora de Polònia i amb prou feines reconeguda al seu país, ja que durant els anys de règim comunista van relegar la seva gesta a l'oblit. A més ella mai no explicà a ningú res de la seva vida durant aquells anys.

Tot i això, aquesta dona va ser la responsable de rescatar del gueto de Varsòvia 2.500 nins, que aconseguia treure de les maneres més impensables i que després ocultava en famílies catòliques i en convents per evitar el seu trasllat als camps de concentració, on els esperava la mort.

Va ser el 1999 quan la seva història es començà a conèixer i va ser gràcies a un grup d'alumnes d'un institut de Kansas que feien un treball sobre els herois de l'holocaust. En la seva investigació donaren molt poques referències sobre Irena, només hi havia una dada sorprenent: havia salvat la vida de 2.500 nins. Com és possible que amb prou feines hi hagués informació d'una persona així? Tanmateix, la gran sorpresa arribà quan després de cercar el lloc de la tomba d'Irena, descobriren que no existia perquè ella encara vivia, i ho feia a una asil del centre de Varsòvia, en una habitació on mai no faltaven rams de flors i targetes d'agraïment procedents del món sencer.

Quan Alemanya envaí Polònia el 1939, Irena era infermera en el Departament de Benestar Social de Varsòvia, que manejava els menjadors comunitaris de la ciutat.

El 1942 els nazis crearen un gueto a Varsòvia i Irena, horroritzada per les condicions en les quals vivien allà, s'uní al Consell per a l'Ajuda de Jueus.

Aviat es posà en contacte amb famílies a les quals oferí dur els seus fills fora del Gueto, tot i així no els podia donar garanties. Era un moment horrorós, havia de convèncer els pares que li lliurassin els seus fills i ells li demanaven: «Em pots prometre que el meu nin viurà?»... Ella només podia prometre que, si hi quedaven, moririen.

Irena començà a treure els nins del gueto en ambulàncies com a víctimes de tifus, però aviat es va valer de tot el que hi havia al seu abast per amagar-los i treure'ls d'allà: cistells d'escombraries, caixes d'eines, carregaments de mercaderies, sacs de patates, taüts... a les seves mans qualsevol element es transformava en una via de fugida.

Llavors va idear un arxiu en el qual registrava els noms dels al·lots i les seves noves identitats. Apuntava les dades a trossos petits de paper i els enterrava dins de pots de conserva sota una pomera al jardí del seu veí. Allà amagà sense que ningú no ho sospitàs el passat de 2.500 al·lots... fins que els nazis van marxar.

No obstant això, un dia, els nazis van saber de les seves activitats. El 20 d'octubre de 1943, Irena Sendler va ser detinguda per la Gestapo i va ser portada a la presó de Pawiak, on va ser brutalment torturada. Irena era l'única que sabia els noms i les direccions de les famílies que allotjaven els al·lots jueus; va suportar la tortura i es va refusar a trair els seus col·laboradors o qualsevol dels al·lots ocults. Li van trencar els peus i les cames a més d'innombrables tortures, però ningú no va poder trencar la seva voluntat. Així que va ser sentenciada a mort. Una sentència que mai no es va complir perquè camí del lloc de l'execució, el soldat que la portava la va deixar escapar. La resistència l'havia subornat perquè no volien que Irena morís amb el secret de la ubicació dels al·lots. Oficialment figurava en les llistes dels executats, així que a partir de llavors, Irena va continuar treballant però amb una identitat falsa.