L'Estat d'Israel compleix avui seixanta anys amb l'assignatura pendent de resoldre el conflicte desencadenat per la seva existència, que s'ha convertit en el més antic i el de major repercussió en el globus.
La inestabilitat política i militar causada per la creació el 1948 de l'Estat jueu a l'antic protectorat britànic de Palestina -per pressió sionista després del genocidi nazi en la Segona Guerra Mundial- no ha tingut parangó en les darreres sis dècades.
I és la causa de l'actual tensió entre Islam i Occident, que té el seu origen en la percepció islàmica d'un favoritisme occidental cap als israelians en detriment dels palestins, que habitaven al territori en què es va fundar el nou estat.
Després de sobreviure a mitja dotzena de guerres amb exèrcits àrabs i a dues intifades, però sense haver aconseguit doblegar per complet el moviment palestí, Israel celebrarà l'aniversari enmig d'un nou intent d'assolir un acord que li garanteixi la pau.
Després també d'un rosari de mediaciones fallides i negociacions inconcloses, el procés d'Annapolis es va iniciar en la cimera de desembre en aquesta ciutat nord-americana amb l'objectiu d'establir les bases d'un estat palestí al costat de l'israelià.
El propòsit no és cap altre que aplicar la decisió adoptada el 1947 per Nacions Unides de dividir l'antiga Palestina en dos estats, fet que va propiciar la proclamació de l'Estat jueu però va ser rebutjat pel món àrab, que a l'any següent va emprendre les hostilitats.
La «Guerra de la Independència» va desencadenar el dia de la proclamació d'Israel, el va enfrontar a Síria, Egipte, el Líban, l'Iraq i Jordània, i va ser el primer dels tres enfrontaments armats que han estat decisius en la història de l'Estat jueu.
La victòria va permetre a l'estat acabat de crear la conquesta del territori reconegut internacionalment de llavors ençà com «israelià», i que dobla en extensió el que li havia assignat l'ONU.
El segon punt d'inflexió es va produir el 1967 amb la guerra dels Sis Dies, que va conduir a l'ocupació per part d'Israel de diverses parcel·les dels països veïns: les palestines Gaza i Cisjordània, el Golan sirià, les libaneses granges de Chebaa i el Sinaí egipci.
Excepte aquesta península -tornada a Egipte el 1982-, l'Estat jueu manté el control de la resta d'aquests territoris: Israel passà fa quaranta anys de ser un país amenaçat a ser una potència ocupant que empra blancs civils en les seves represàlies militars.
La guerra contra la guerrilla xiïta libanesa Hezbol·là va suposar el 2006 el tercer conflicte bèl·lic que ha marcat l'Estat jueu, que després d'encadenar al llarg dels lustres èxits castrenses va rebre fa dos anys la seva primera clatellada militar.
Després del fracàs de seu exèrcit, Israel sembla haver estat conscient de la seva vulnerabilitat i ha reactivat la negociació amb els palestins i enviat missatges conciliadors a països àrabs que no abandonen la línia dura, com Síria (oferint-li la tornada dels Alts del Golan»).
En paraules de la major part dels analistes internacionals, «la clau està en el fet que Israel s'ha adonat que ha de canviar d'estratègia per assegurar-se la seva supervivència com a estat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.