El secretari del Tresor d'Estats Units, Henry Paulson, presentà ahir en societat les principals directrius del major projecte de reforma de la normativa que regula els mercats financers del país emprès els darrers 75 anys i que ampliarà els poders de la Reserva Federal, alhora que preveu la fusió de la Comissió de Valors (SEC) amb la Comissió del Mercat de Futuros (CFTC).

El màxim responsable econòmic de l'Administració Bush, que fou antany conseller delegat del banc d'inversió Goldman Sachs i un dels més ferms defensors de la desregulació dels mercats financers, va admetre ahir la necessitat de transformar la regulació del sistema financer per promoure de «manera més efectiva» l'estabilitat i resistència dels mercats, com també una major competitivitat de la indústria financera.

«Els recents fets han demostrat que la protecció dels inversors i l'estabilitat dels mercats són elements crítics de la competitivitat (...). Hem assenyalat una sèrie de recomanacions específiques a mitjan termini per respondre a les qüestions de transició» en un període d'entre dos a vuit anys i unes quantes recomanacions a curt termini», va dir Paulson.

En aquest sentit, el secretari del Tresor destacà que els canvis reguladors no es posaran en pràctica fins que no s'aconsegueixi l'estabilització dels mercats, ja que en aquests moments la seva major prioritat és la de limitar l'impacte en l'economia real de la correcció soferta pel mercat immobiliari, que en la seva opinió es manté com el major perill a la baixa de l'economia.

L'aspecte més destacat recollit a les 218 pàgines del projecte de reforma presentat per Paulson suposa l'extensió dels poders de supervisió de la Reserva Federal (Fed) al conjunt del mercat com a garantia de l'estabilitat del conjunt del sistema i potestat per examinar els comptes de qualsevol empresa.

En concret, el projecte de reforma manté els actuals poders de la Fed com a responsable de posar en pràctica la política monetària del país, a més de proporcionar liquiditat al sistema financer, alhora que afegeix al banc central la facultat d'examinar els comptes de qualsevol entitat financera, no només bancs comercials, sinó també bancs d'inversió.