EfeMadrid19/03/08 0:00
TW
0

Cinc anys després de l'inici de la guerra de l'Iraq, els pocs espanyols que presten ajuda humanitària sobre el terreny en aquest país retraten una trista situació: els hospitals són «dipòsits» de malalts, el subministrament elèctric i d'aigua manca durant dies, i la por i el terror tenallen la població civil.

Pràcticament totes les ONG espanyoles abandonaren el territori iraquià per motius de seguretat després de l'esclat del conflicte bèl·lic, que avui compleix el seu cinquè aniversari.

Ara queden a Bagdad el missioner Manuel Hernández "que rep el suport de Mans Unides i del seu orde religiós, els carmelites", Missatgers de la Pau i Moviment per la Pau, que treballa en els camps de refugiats iraquians a Jordània. El coordinador per al Pròxim Orient de Missatgers de la Pau, Guadix Zahabi, explica que la situació ha millorat «una mica» quant a seguretat: abans esclataven cinc cotxes bomba al dia i en aquests moments són quatre al mes.

En els hospitals, els fàrmacs i els materials bàsics no arriben a la seva destinació i molts metges han fugit a països veïns, coincideixen a afirmar Zahabi i el missioner carmelita, el pare Manuel, que descriu aquests centres com autèntics «dipòsits de malalts».El culpable de tota aquesta situació és l'enorme corrupció que hi ha al país, que tampoc no permet que l'ajuda de la comunitat internacional arribi al sistema educatiu.

La precarietat s'agreuja encara més a causa que el 70 per cent de la població en edat de treballar «sofreix un atur agut, la qual cosa fa que molts s'enrolin en les forces de seguretat», assegura Zahabi.Com un pèndol, la situació oscil·la entre lleugeres millores i l'empitjorament, sense que la pau o l'estabilitat aconsegueixi instal·lar-se.

L'ús de l'urani empobrit durant la guerra ha fet que els tumors i les malformacions congènites siguin molt més presents en els infants iraquians que en els d'altres països veïns (un 500% més), explica una portaveu de Missatgers de la Pau. El 2004, el personal de Moviment per la Pau (MPDL) es retirà de l'Iraq per motius de seguretat i en aquests moments els seus cooperants es concentren en els campaments de refugiats iraquians a Jordània. Segons Acnur, hi ha dos milions de refugiats iraquians. A Jordània n'hi viuen 750.000; a Síria, 1'2 milions; a Egipte, entre 20.000 i 80.000, i al Líban, 50.000; els interns desplaçats sumen 1'6 milions.

Entre març de 2003 i desembre de 2005 Creu Roja contribuí a les crides de la Federació Internacional de Societats de la Creu i Mitja Lluna Roja i del Comitè Internacional de Creu Roja, a través de la compra i tramesa de béns d'ajuda humanitària a les oficines regionals a Amman, des d'on es va transportar a l'Iraq.