Kosovo, república independent

Sèrbia proclama que «mai» no reconeixerà el nou estat i que lluitarà amb mitjans pacífics per tornar a fer-se'l seu

El president, Fatmir Sejdiu, es dirigeix al Parlament amb la declaració sobiranista en primer pla. | REUTERS.

TW
0

Kosovo completà ahir la desintegració de la vella Iugoslàvia en proclamar la seva independència de Sèrbia, malgrat l'oposició de Belgrad, que jurà que «mai» no la reconeixerà i que lluitarà per revocar-la per mitjans pacífics. «A partir d'ara, som un estat independent, lliure i sobirà», va dir el president del Parlament kosovar, Jakup Krasniqi, als diputats que poc abans havien aprovat la secessió .

«Hem esperat aquest dia durant molt de temps», va dir el primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, al Parlament de Pristina i assegurà que està «fent història» sota la mirada de «tot el món». «Tots els kosovars, sense distinció d'ètnia, seran ciutadans iguals. Estam construint un país on tots gaudiran dels mateixos drets», sentencià en velada al·lusió a la minoria sèrbia.

Eren les 15 hores 49 i arribava la notícia més esperada des de feia anys i generacions. En aquell moment, desenes de milers d'albanokosovars, que eren des de feia hores al carrer per celebrar el seu dia gran, cridaven somrients «Ja està fet!» i «Ja som independentes!», al mig d'abraçades amb desconeguts i crits d'alegria. Una multitud s'havia aferrat durant tota la jornada als altaveus que la ràdio pública havia instal·lat al carrer i als bars tots els ulls estaven fixos a la televisió. Immediatament començaren a sentir-se els petards, els focs d'artifici, els xiulets de clàxon.

Mentre, el president kosovar, Fatmir Sejdiu, demanva en canvi a «tots els països del món» que reconeguin la independència i «estableixin amb nosaltres relacions diplomàtiques normals». Els Estats Units, França, Alemanya, Regne Unit i Itàlia podrien ser els primers a reconèixer el nou estat a partir de demà, després d'una reunió dels cancellers de la Unió Europea a Brussel·les. Altres, com l'Estat espanyol, no se sumaran als reconeixements.

A Mitrovica, la ciutat ètnicament dividida entre serbis i albanesos al nord de Kosovo, l'ambient era un poc diferent. Enllà es produí el primer incident després de la declaració d'independència, quan una granada esclatà al pati d'un tribunal de l'ONU sense causar-ne víctimes. Una altra granada que tenia com a objectiu l'edifici on s'instal·larà la missió que la Unió Europea despatxarà per acompanyar la independència no va esclatar.

L'autodeterminació de Kosovo tanca el teló del brutal esclat de Iugoslàvia en els anys 90, que succeí la caiguda del comunisme a Europa i fou testimoni de les pitjors atrocitats comeses al continent des de la Segona Guerra Mundial. Kosovo, on el 90% dels seus dos milions d'habitants són d'ètnia albanesa, ha estat administrada per les Nacions Unides des del 1999, al terme de la campanya de l'OTAN, liderada pels Estats Units contra el règim de Slobodan Milosevic.

Una vegada declarada la independència, s'obre un període de transició de 120 dies, en què la Unió Europea desplegarà una força integrada per uns 2.000 juristes i policies, per assistir a les autoritats en el procés democràtic. Amb una desocupació estimada en el 40% i la meitat de la població amb menys de 25 anys, Kosovo estarà encara anys subjecte a l'ajut econòmic dels occidentals.

De la seva banda, Sèrbia rebutjà ahir la proclamació d'independència de Kosovo i demanà a l'ONU la seva anul·lació, mentre condemnà enèrgicament els països occidentals, responsables, segons Belgrad, de l'amputació d'una part del seu territori. El primer ministre serbi, Vojislav Kostunica, declarà que Sèrbia lluitarà «sense l'ús de la força» per recuperar Kosovo, mentre acusà EUA d'haver imposat els seus interessos en la seva exprovíncia i la UE d'haver «baixat el cap» davant d'ells.

«Avui ha estat proclamat el fals estat de Kosovo en la part sèrbia sota control militar de l'OTAN», poc després que el parlament de la província de majoria albanesa declarava la secessió de Belgrad. «Kosovo serà sempre part de Sèrbia», subratllà Kostunica. «Sèrbia no reconeixerà mai la independència de Kosovo», declarà per la seva part, el president serbi, Boris Tadic.

Pel seu costat, el bisbe Artemije, líder de l'Església ortodoxa sèrbia, afirmà que el país hauria de congregar l'Exèrcit, declarar Kosovo «territori ocupat» i adquirir armes russes per recuperar aquesta regió secessionista. El religiós insistí que «Kosovo sempre ha estat i serà serbi», per la qual cosa la declaració d'independència només implica «un estat temporal d'ocupació».

Més de vint persones resultaren ferides en una manifestació, davant de l'ambaixada dels EUA a Belgrad, contrària a la independència kosovar.