La mort de Benazir Bhutto deixa el país sense la principal figura de l'oposició i la candidata favorita a encapçalar el futur Govern en aquest període de «transició cap a la democràcia plena», com ho va descriure el president, Pervez Musharraf. La dona que va ser dues vegades primera ministra (1988-1989 i 1993-96) i líder del Partit Popular (PPP) havia tornat al Pakistan feia només 71 dies després de vuit anys i mig a l'exili i d'haver arribat a un pacte de repartiment de poders amb Musharraf, sota la pressió dels EUA. En virtut d'aquest pacte, Musharraf fou reelegit president sense oposició del partit de Bhutto i cedí el comandament de l'Exèrcit.
En canvi, Bhutto aconseguí que es tancassin els casos oberts per presumpta corrupció durant el seu Govern i una esmena a la Constitució pakistanesa -pendent d'aprovació- que li permetria encapçalar l'Executiu per tercera vegada. Però les il·lusions que molts de pakistanesos havien dipositat en Bhutto es convertiren ahir en desolació, ràbia i impotència.
Una dona a l'Islam
Benazir Bhutto (Karachi, 1953), filla del president musulmà sunnita Ali Bhutto, sentí de ben jove la vocació política i tot i ser dona i viure en un país musulmà, es preparà per arribar a les més altes instàncies de l'Estat. Estudià Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) i a la d'Oxford (Gran Bretanya).
El seu pare fou enderrocat pel cop militar del general Zia i executat l'any 1979. A partir d'aleshores, assumí la direcció del PPP, partit fundat pel seu pare l'any 1967. Tot i la seva educació occidental, Benazir Bhutto va ser fidel als costums del seu país i es casà en un matrimoni concertat per la seva família.
La mort del general Zia en un accident d'avió per agost de 1988 i la convocatòria d'eleccions la dugueren al poder el 2 de desembre d'aquell any, però el 6 d'agost de 1990 el president Ishaq Khan la destituí acusant-la d'abús de poder, nepotisme i corrupció. Dissolgué tot d'una l'Assemblea i convocà uns altres comicis. Tornà al poder per octubre de 1993, però al cap de tres anys tornà a ser destituïda per corrupció, mala gestió econòmica i per la mort extrajudicial d'alguns detinguts.
Exili
La «líder dels pobres» pakistanesos, com ella mateixa es definia, optà per abandonar el Pakistan per a un «exili voluntari» que acabà el 18 d'octubre, al cap de gairebé nou anys i després que li garantissin una amnistia del president, Pervez Musharraf.
Deixà enrere el seu marit, conegut pels pakistanesos com «el senyor 10 per cent» per les comissions que cobrava per facilitar contractes públics, i que passà diversos anys a la presó abans d'unir-se a ella en l'exili l'any 2004.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.