Els demòcrates no pogueren imposar en el Senat la retirada de tropes a Iraq

L'exèrcit nord-americà confirma la detenció d'un dels més importants caps d'Al Qaeda

Més d'un centenar de persones protesten a Bagdad per la inseguretat al país. Fotos: EFE/REUTERS.

TW
0

El bloqueig d'una moció demòcrata perquè la retirada de les tropes nord-americanes a l'Iraq comenci en 120 dies posà ahir punt final a un debat de 20 hores i mitja que es va prolongar tota la nit en el Senat nord-americà. El debat començà dimarts, a les 15.00 hora local, i conclogué ahir a les 11.30 hores (17.30 hora balear). Malgrat que en una votació la mesura obtingué 52 vots a favor i 47 en contra, se'n necessitaven 60 per evitar el bloqueig de la minoria republicana.

La sessió maratoniana, qualificada per la minoria republicana de «maniobra publicitària», mantingué desperts tota la nit els senadors, que van fer diferents torns entre ells per poder continuar el debat. L'esmena bloquejada ahir estava integrada a la legislació que assignarà els fons per finançar despeses militars i havia estat redactada pels senadors demòcrates Carl Levin i Jack Reed. A més, l'esmena, que el president nord-americà, George W. Bush, ja havia advertit que vetaria en cas que hagués estat aprovada, també incloïa que la sortida de les tropes nord-americanes hauria d'haver acabat abans del 30 d'abril de 2008. La intenció dels demòcrates responsables de la iniciativa de dur a terme aquest debat maratonià era cridar l'atenció sobre el conflicte a l'Iraq.

D'altra banda, el presumpte lloctinent del cap de la xarxa terrorista Al Qaeda a l'Iraq, Jaled al Mashhadani, fou detingut el 4 de juliol a Mossul, al nord del país, per les tropes dels EUA, segons informà ahir el general nord-americà Kevin Bergner.

Bergner digué que Mashhadani era el «vincle entre els combatents estrangers a l'Iraq i la direcció d'Al Qaeda». Així mateix explicà que el detingut va revelar en un interrogatori que Abu Omar el Bagdadi, que se suposava que era cap d'Al Qaeda a l'Iraq, només és un personatge fictici creat pel vertader dirigent, Abu Ayub al Masri (encara que aquest nom també es creu que és un pseudònim).

Segons els EUA, el capturat és l'iraquià amb un càrrec més important dins de l'organització al seu país.
En la seva reunió amb un reduït cercle de periodistes, que després fou difosa per mitjans iraquians, Bergner explicà que Mashhadani va fundar el 2006, al costat de Masri, l'anomenat Estat Islàmic d'Iraq, «una organització virtual» que engloba, entre d'altres, Al Qaeda. En relació amb aquesta captura, almenys 40 suposats «terroristes» moriren també ahir en enfrontaments amb soldats iraquians i seixanta més varen ser detinguts en diferents operacions, que tingueren lloc a Bagdad i a la província d'Al Anbar, a l'oest del país.