Gerry Adams, al centre, celebrà els resultats de les eleccions. Fotos: EFE.

Gerry Adams, al centre, celebrà els resultats de les eleccions. Fotos: EFE.

AgènciesBelfast10/03/07 0:00
TW
0


Els resultats electorals d'Irlanda del Nord, que consoliden els radicals unionistes i nacionalistes com a primera i segona força política, confirmaren ahir que els seus líders, Ian Paisley i Gerry Adams, estan condemnats a entendre's. Serà més tard o més aviat, però com ja és habitual a la província des de fa alguns anys, el seu electorat ha tornat a confiar en el Partit Democràtic Unionista (DUP) i al braç polític de l'IRA, el Sinn Féin, la tasca de posar el punt final al procés de pau. Els de Paisley s'alçaren amb la victòria en les eleccions autonòmiques de dimecres en aconseguir 36 dels 108 escons que componen l'Assemblea legislativa, sis més que al 2003.

De la seva part, el Sinn Féin, n'aconseguí 28, quatre més que els anteriors comicis, la qual cosa el confirmà com el principal representant de la comunitat catòlica i la segona força nord-irlandesa. Els contactes entre Londres i les formacions nord-irlandeses començaren ahir mateix i s'intensificaran les pròximes setmanes per tractar de formar un govern de poder compartit abans del 26 de març, data límit establerta pels dos Executius en l'acord de Saint Andrews. Però el ministre britànic per a la província, Peter Hain, advertí ja ahir, després dels primers contactes, que seria una «tremenda tragèdia» que els polítics s'atrevissin a «donar l'esquena a la ciutadania», que segons ell, ha votat aclaparadorament per restaurar les institucions autònomes. El titular de l'Ulster insistí que, si no hi ha acord, Londres suspendrà indefinidament l'Assemblea, així com els salaris dels seus membres, i administrarà la província en estreta cooperació amb Dublín. És l'anomenat «Pla B», l'opció que horroritza els unionistes, però que no desplau els nacionalistes, ja que hi veuen una passa més cap a la reunificació de l'illa.