L'Ulster, davant la darrera oportunitat d'agafar el control de la seva autonomia

Alguns corrents d'unionistes i nacionalistes comparteixen aquesta tesi. Dubten de la viabilitat d'un pacte entre el Partit Democràtic Unionista majoritari (DUP) del reverend Ian Paisley i el Sinn Féin de Gerry Adams, el braç polític de l'IRA i segona formació de la província. De fet, els escèptics creuen que els principals personatges del procés de pacificació tenen tanta història en els seus currículums que sembla impossible qualsevol reconciliació a curt termini. L'eixordadora i apocalíptica veu del reverend i la figura de professor universitari d'Adams portant fèretres de voluntaris de l'IRA han entrat a les llars dels nord-irlandesos durant més de tres dècades.

No és estrany doncs, que a molts encara els costi digerir la imatge d'un Executiu autònom encapçalat per Paisley i secundat pel «número dos» republicà i antic comandant de l'IRA, Martin McGuinness, que mai no parlat amb el reverend. No obstant això, és precisament el que Londres, Dublín i possiblement la majoria dels nord-irlandesos volen que facin els polítics de la província d'aquí a final de mes. De moment, s'haurà d'esperar per saber el resultat d'aquests comicis, que no es coneixeran oficialment fins divendres i que, segons tots els pronòstics, haurien de refermar la posició del DUP i del Sinn Féin com els principals representants de les seves respectives comunitats.

Ambdues formacions veuen la consulta com un referèndum sobre els seus compromisos adquirits en l'acord de Saint Andrews l'octubre passat i aspiren, per tant, a aconseguir un mandat electoral fort amb vista a la presa de decisions delicades. El DUP, que compta amb 32 escons a l'Assemblea autònoma, espera una contundent derrota del moderat Partit Unionista de l'Ulster (UUP), que en té 24, però sobretot, dels 13 candidats del Partit Unionista del Regne Unit, que s'oposen a pactar amb els republicans.