Pinochet, molt greu després de patir un atac de cor i un edema pulmonar

Els metges han practicat un bypass al dictador xilè, que es troba «en risc vital»

La filla de Pinochet, Lucía, a l'hospital.

TW
0

L'exdictador xilè Augusto Pinochet roman estable a l'Hospital Militar de Santiago, després de sofrir un infart de miocardi i un edema pulmonar, en la que és la crisi de salut més greu que ha patit en els seus 91 anys.

Tan greu que l'exgovernant de facto (1973-1990) rebé l'extremunció a la unitat de cures intensives de l'hospital castrense, on segons l'últim informe mèdic va aconseguir ser estabilitzat després d'haver-li practicat una angioplàstia. Els metges no descarten una nova intervenció quirúrgica les properes hores.

El doctor Juan Ignacio Vergara, que divulgà l'informe, destacà que Pinochet estigué conscient tot el temps, a més de considerar l'edema pulmonar «una cosa secundària», ja que la preocupació és l'infart de miocardi. «Se li va practicar una angioplàstia i es va aconseguir estabilitzar-li el funcionament del cor», va dir el facultatiu, que afegí que «sens dubte, un infart de miocardi és sempre de risc vital, sobretot per a una persona de la seva edat». >El metge assenyalà que el futur tractament dependrà de l'evolució del pacient.

Des que va ser ingressat a les 05.00 hores d'ahir, Pinochet ha estat envoltat de la seva família i dels amics més propers, entre ells el seu fill menor, Marco Antonio, que va confirmar que el nonagenari militar va rebre l'extremunció. «La part religiosa juga un paper molt important i la família i el sacerdot han volgut d'alguna manera lliurar l'extremunció i tot allò de rigor en aquests casos», digué als periodistes. Afegí que el seu pare pateix «moltes malalties com a conseqüència de la seva edat, però la pressió judicial, perseguit com ha estat perseguit, li han minvat i li han deteriorat la salut», afegí el fill del dictador.

El 27 de novembre, el jutge Víctor Montiglio processà Pinochet i ordenà l'arrest domiciliari com a presumpte autor del segrest i de l'homicidi de Wagner Salinas i de Francisco Lara, dos opositors detinguts i executats a final de setembre de 1973 per membres de la Caravana de la Mort. Per Caravana de la Mort es coneix una comitiva militar que aquell any va executar 75 presos polítics en un recorregut per diverses ciutats de Xile.