El papa exigeix que les religions rebutgin la justificació de la violència per la fe

Benet XVI crida al diàleg entre musulmans i cristians i destaca les similituds entre ells

El papa Benet XVI rep un obsequi de mans del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan.

TW
0

El papa Benet XVI aprofità ahir la primera jornada de la seva visita a Turquia per exigir als líders religiosos de tot el món que renunciïn «absolutament» a justificar el recurs a la violència «com a expressió legítima» de la seva fe. A més, subratllà la «necessitat vital» que es produeixi el diàleg interreligiós entre musulmans i cristians, «del qual depèn en gran manera el nostre futur», mentre que posà en relleu «la veritat comuna» entre ambdues religions: «el caràcter sagrat de la dignitat de la persona, base del respecte i l'estima recíproca i de la col·laboració al servei de la pau entre nacions i pobles».

El sant pare s'entrevistà finalment amb el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que el rebé a peu de pista i amb el qual mantingué una trobada d'aproximadament 20 minuts al mateix aeroport. En aquesta breu reunió, Benet XVI assegurà que desitjava viatjar a Turquia «perquè s'ha convertit en un pont entre religions. És un país democràtic, islàmic i un pont». Pel seu costat, Erdogan manifestà la seva «alegria» per veure'l a Turquia i li va demanar el seu suport tant en la iniciativa de l'Aliança de Civilitzacions com en l'entrada de Turquia a la UE, a la qual cosa el papa va respondre favorablement, encara que va recordar que les finalitats del seu viatge no són polítiques.

Després de reforçar «l'entesa i la cooperació» entre la Santa Seu i Turquia amb el president, Ahmet Necdet Sezer, el papa es va desplaçar a la Nunciatura Apostòlica d'Ankara. Allà va subratllar que les religions «no han de pretendre exercitar directament el poder polític» i que han «de renunciar absolutament a justificar el recurs a la violència com a expressió legítima de la pràctica religiosa». En aquest sentit, va elogiar el règim laic imposat per Mustafà Kemal Ataturk el 1923 i la Constitució turca, per reconèixer el dret de cada ciutadà a la llibertat de culte i a la llibertat de consciència.