Bush diu que la sentència és una «important fita» per a la llibertat

Hores abans, el portaveu de la Casa Blanca, Tony Snow, assegurà que «és un dia gran per al poble iraquià» i afirmà que la resolució no havia estat programada per fer-se pública en una data propera a les eleccions legislatives nord-americanes; una idea que considerà «ridícula» i destacà la independència del sistema judicial iraquià. Una independència que ha estat qüestionada per diverses ONG i grups en favor dels Drets Humans.

Per contra, des de la Unió Europa, la presidència finlandesa apostà per l'establiment «de la veritat i la responsabilitat dels crims comesos per l'anterior règim iraquià» però recordà que la postura de la UE és «contrària a la pena de mort».

Seguint aquesta mateixa línia es pronuncià el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. «Com qualsevol altre ciutadà o dirigent polític ha de complir i respondre pels seus actes, per qualsevol cosa que hagi pogut fer en la seva tasca de Govern», assenyalà Zapatero des de Montevideo (Uruguai), on assistí a la XVI Cimera Iberoamericana, que recordà que «la Unió Europea, des de fa molt de temps, no és favorable a la pena de mort, no està contemplat en cap ordenament de la Unió Europea i per suposat a l'Estat espanyol».

Des del Regne Unit, la ministra britànica d'Afers Exteriors, Margaret Beckett, manifestà que «el règim de Saddam Hussein cometé terribles delictes», pels quals «ha estat obligat a retre comptes». L'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Louise Arbour, en una declaració escrita, indicà que «els qui foren condemnats avui han de tenir la possibilitat d'esgotar totes les vies de recurs» i expressà el seu desig que «el Govern iraquià pronunciï una moratòria per a les execucions».

Amnistia Internaciona mostrà el seu rebuig a la sentència ja que s'emeté en el marc d'un judici «injust» que trasllada al món una imatge dels tribunals que no imparteixen justícia sinó «revenja».