El president deposat d'Iraq Saddam Hussein i dos dels seus excol·laboradors foren condemnats ahir a morir a la forca pel Tribunal Especial que jutja la matança de 148 xiïtes el 1982, en l'anomenat «cas Duyail».
Dues hores després de pronunciar-se la sentència, Iraq seguia en calma, ajudat pel toc de queda imposat a les quatre províncies més conflictives del país: Bagdad, Al Anbar, Salahedín i Baquba, aquestes tres últimes veïnes de la capital.
Saddam va ser trobat culpable de crims contra la humanitat, igual com el seu germanastre Barzan al Tikriti, qui era cap dels serveis secrets en aquell període, i Awad Hamad al Bandar, qui va ser el cap del tribunal que va condemnar els 148 xiïtes del poble de Duyail a la pena màxima. Els advocats de la defensa tenen ara 30 dies per apel·lar la sentència.
Els 148 xiïtes van ser executats per haver participat en un atemptat fallit contra Saddam, que travessava el poble de Duyail (70 quilòmetres al nord de Bagdad) després d'un viatge pel nord, en el qual havia inspeccionat les files del seu Exèrcit, embotellat llavors a la guerra amb Iran.
L'última sessió judicial del «cas Duyail», que ha durat més d'un any, va començar a les 11.30 hores i va acabar 50 minuts després: el tribunal va pronunciar tres condemnes de mort, una altra a cadena perpètua, tres de 22 anys de presó i una absolució.
Saddam Hussein va fer una vegada més mostres del seu caràcter: en arribar a la sala, es va negar en un primer moment a posar-se dempeus per escoltar la sentència, i sols es va incorporar obligat per la Policia. Vestit amb vestit negre i camisa blanca, intentava interrompre el jutge amb constants arengues com «Alahu Akbar» (Al·là és gran), «Que visca aquesta gloriosa nació i mort als seus enemics». Però el jutge no es va intimidar i va continuar amb la lectura de la sentència: mort a la forca.
Precisament Saddam havia demanat expressament que, en cas de ser condemnat a la pena capital, fos executat davant de l'escamot d'afusellament i no a la forca. Però no per això féu Saddam mostres d'abatiment, i en cap moment va baixar la vista al terra. Amb l'Alcorà a la mà, va mantenir a tot hora el to desafiador que l'ha caracteritzat durant tot el procés.
Semblant comportament van mostrar els més estrets col·laboradors de Saddam: Barzan al Tikriti, germanastre de Saddam i cap dels serveis secrets en el moment dels fets; i Awad Hamad al Bandar, cap del tribunal revolucionari, ambdós condemnats també a morir penjats. El vicepresident del règim de Saddam, Taha Yasin Ramadan, va ser condemnat a cadena perpètua per haver «participat en l'assassinat de 148 persones», al costat d'unes altres dues condemnes, també de presó, per més delictes relacionats.
Dels altres quatre acusats, figures menors del règim de Saddam Hussein, tres -Ali Dayeh, Abdallah Kadum Ruweied i el seu fill Nezhar Kadum- foren condemnats a 22 anys de presó en dues sentències diferents i només un, Mohamed al Azawi, va ser absolt.
El Govern iraquià decretà el toc de queda a la capital i les quatre províncies centrals del país per evitar incidents. A més ha tancat l'Aeroport Internacional de Bagdad, i els iraquians estigueren tot el matí pendents dels seus televisors per conèixer el veredicte i la sentència imposada als processats.
A excepció de petites manifestacions a favor i contra l'execució de Saddam en algunes províncies, la jornada va transcórrer amb molta més calma de l'habitual i ahir, excepcionalment, no es registraren, fins al moment, atemptats terroristes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.