Vaig entrar a Cuba dilluns de la setmana passada amb el company d'Ultima Hora Pedro Prieto, conscients que les autoritats cubanes havien impedit l'entrada a alguns periodistes. L'Antilla major viu hores d'incertesa i de mobilització davant la malaltia de Fidel Castro. Al carrer, hi ha tranquil·litat i l'alegria pròpia d'aquest país caribenc. Un cop retornat a Mallorca, em queda la perspectiva d'un país orgullós de la seva independència però també convençut que el bloqueig nord-americà els impideix accedir a un millor nivell de vida. En tot cas, diuen que no abandonaran mai les conquestes de la seva revolució. Intentaré desenvolupar aquesta incertesa en una sèrie de reportatges els propers dies.
Els cubans estan molt preocupats per la salut decomandante. Saben que vuitanta anys viscuts amb enorme intensitat són molts i que en qualsevol moment es pot produir el desenllaç. EGramma, diari oficial del partit comunista, no informa gaire de la salut de Fidel. Parla molt més del seu germà Raúl, ja nomenat successor. El seus discursos, com el pronunciat dimecres de la setmana passada en el congrés de la CTC (sindicat únic de Cuba) va ser reproduït íntegramanent i ocupava quasi la meitat del periòdic.
Mentrestant, al carrer (tothom és al carrer) es lluita per a la subsistència. Un metge o un militar de carrera guanyen devers 500 pesos mensuals (poc més de 20 euros). Un funcionari pot arribar als 300. Els turistes i visitants funcionen amb pesos convertibles, igual cada un d'ells a un dòlar. Són dos mons. Dos plans que se superposen. Comunisme estricte amb cartilles de racionament per un costat, que donen dret a les suficients calories per a poder resistir, i una economia submergida i negra per l'altra, on funcionen els pesos convertibles, els euros i els dòlars.
La Policia vigila discretament, però és per totes bandes. Per altre costat, el PC manté en constant tensió els CDR (Comitès de Defensa de la Revolució), formats per civils organitzats a cada barriada de l'Havana i a altres ciutats, a cada poble i a cada llogaret, que, en cas que es produís una agressió exterior en morir Fidel o un intent de cop d'Estat interior serien la força de xoc del castrisme. Els rumors diuen que els CDR estan fortament armats. Però no se sap amb certesa.
Pertot hi ha busts i estàtues dedicades a José Martí, pare de la independència el 1898 i que morí poc abans de poder-la veure en un combat contra les tropes espanyoles. Existeix autèntica idolatria al voltant de Martí. Les seves frases d'aleshores s'han convertit en les consignes d'avui. L'oposició existeix, però controlada mil·limètricament per la Policia. Aquesta realitat conviu amb els luxosos hotels de propietat mallorquina. Uns cubans es preparen per la lluita, uns altres volen fugir. La perla del Carib s'apropa a una situació límit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.