Hezbol·là no hauria segrestat els soldats «si hagués sabut que duria la guerra»

Nasrala afegí, en una entrevista concedida al canal libanès NTV, que si hagués conegut les conseqüències, l'operació del 12 de juliol no s'hauria duit a terme per «causes humanitàries, morals, socials, militars, econòmiques i polítiques».

A més, Hassan Nasrala acusà l'enviat especial de les Nacions Unides per al Pròxim Orient, Terje Roed Larsen, de «servir Israel de manera clara» i va comentar que «no sé si els israelians li van demanar que vingués al Líban per espantar els libanesos».

D'altre costat, almenys tres cadàvers amb «clars signes» d'haver estat atacats amb bombes de fòsfor blanc, una arma química que està prohibit utilitzar contra éssers humans, foren ingressats durant la guerra en un hospital de la ciutat de Balbek, segons fonts mèdiques.

El cap d'Urgències de l'hospital Dar al Amal, Hussein Mahmoud el Chel, va assegurar que l'estat d'aquells cadàvers "sense cap ferida externa, totalment contrets i amb la pell d'un color verd-negrenc" mostrava totes les característiques d'un atac amb aquest tipus de substància, que està prohibit.

El doctor Mahmoud va explicar que els cadàvers que arribaren a l'hospital procedien del poble de Brital, situat igual com Balbek a la vall oriental de la Beka, un dels feus d'Hezbol·là, i que no eren de combatents de l'esmentada milícia xiïta.

Experts libanesos van portar diverses mostres dels cadàvers a Beirut, des d'on han estat enviades a un laboratori d'investigació sobre armes químiques a París per ser analitzats, va indicar Mahmoud.

Mentrestant, el Govern libanès va mostrar ahir la seva satisfacció pel compromís de la Unió Europea (UE) d'enviar al Líban entre 5.600 i 6.900 soldats, i va destacar que aquesta decisió ha rellançat en gran mesura «la confiança i l'esperança» dels ciutadans.