Bush: «El compromís d'EUA és amb els cubans a l'illa, no amb l'exili»

Respecte al futur de l'illa caribenya, Bush subratllà que el suport i el compromís que atorgarà Washington anirà destinat, en un principi, als cubans de l'illa, i no a l'exili a Miami; si bé afirmà que, en cas de produir-se una transició cap a la democràcia, els exiliats tendrien la seva oportunitat per reclamar allò que perderen d'ençà de la revolució castrista.

Així mateix assegurà que els cubans de l'illa han de definir el seu propi futur. «Quan el poble de Cuba decideixi formar un govern, llavors els cubanonord-americans (exiliats instal·lats a Estats Units) podran implicar-se en els assumptes de l'esmentat país i tractar els temes de les propietats confiscades», explicà el mandatari. «Els cubans a l'illa són els que han de decidir», advertí Bush des del seu ranxo de Crawford, on va interrompre les seves vacances per oferir una roda de premsa dedicada principalment a la situació al Pròxim Orient i a la resolució que debat actualment l'ONU sobre el Líban.

«El nostre desig és que els cubans puguin elegir el seu propi govern», afegí el president nord-americà, qui insistí que Cuba «té la possibilitat de transformar-se passant d'una situació tirànica a un altre tipus de societat».

Les primeres reaccions de les organitzacions de l'exili cubà a Miami deixaren clar que no pensaven acatar la paciència de Bush i que no tenien la intenció d'esperar un canvi polític a Cuba per involucrar-se en assumptes d'aquest país. «Les nostres preocupacions i participació en els desenvolupaments a Cuba no esperaran fins que ocorri una transició, perquè estam molt interessats a ajudar i a accelerar una transició a la democràcia tant com poguem», digué Camila Ruiz, portaveu de la Fundació Nacional Cubano-Americana (FNCA), la major organització de l'exili de Miami.

A Miami, diverses organitzacions d'exiliats demanen compensacions financeres per les expropiacions dels béns dels seus membres decretades per Castro després de la victòria revolucionària.