Centenars de milers d'immigrants als Estats Units participaren ahir en una jornada d'absentisme laboral i de protestes en més de 60 ciutats del país per exigir un tractament digne i una reforma migratòria integral.
La convocatòria al «Dia sense immigrants» inclou un boicot a productes nord-americans, protestes, vigílies i manifestacions en ciutats com Los Angeles, Chicago, Denver, Nova York o Washington, i cerca pressionar el Congrés perquè aprovi la legalització dels prop de dotze milions d'indocumentats que hi ha als Estats Units.
Encoratjats per una gran cobertura mediàtica i per les recents marxes en les quals milions d'hispans sortiren als carrers de tot el país, els organitzadors d'«Un dia sense immigrants» esperaven ahir vespre que una majoria s'hagi abstingut de treballar, d'anar a l'escola i de comprar o vendre.
Centenars de milers d'immigrants i els seus advocats marxaren a Chicago alçant banderes dels Estats Units i algunes llatinoamericanes, sobretot de Mèxic. Els organitzadors esperaven al tancament d'aquesta edició convocar un total de mig milió de persones.
El senador Barack Obama, únic negre que integra la Cambra alta, s'enfilà a l'estrada sobre un camió del sindicat dels Teamsters mentre un riu de gent corejava «sí que es pot!» -llegendari crit del líder chicà César Chávez en els anys 60- i parlà de la necessitat de «treure la gent de les ombres» i oferir-los un camí a la ciutadania.
Altres milenars d'immigrants es mobilitzaren a Denber i Atlanta contra el projecte de llei aprovat per la Cambra de Representants el 2005. A Homestead, una ciutat rural de Florida on la meitat de la població de 36.000 habitants és hispana, molts negocis tancaren les seves portes. «Qui recollirà els teus tomàquets, qui construirà les teves cases?», demanava el cartell d'un manifestant.
A Nova York, centenars d'immigrants aturaren les seves activitats de les 12 a les 16 local per fer cadenes humanes en diverses parts de la ciutat, i més tard varen participar en una gran protesta convocada a Union Square. En previsió de la vaga, diverses grans empreses decidiren tancar les seves portes o disminuir les seves operacions. Tyson Foods, el major productor de carn del món, tancà nou de les plantes Goya Foods, la companyia de menjars hispans preparats més gran del país, va suspendre els lliuraments.
McDonald's reduí el personal en alguns dels seus restaurants i va dir que respectarà el dret dels seus empleats de fer vaga.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.