La violència religiosa deixa 130 morts a un Iraq que tem entrar en guerra civil

La nova onada sagnant complicarà la ja difícil tasca dels líders polítics sunnites i xiïtes per formar un govern d'unitat nacional, després de les eleccions de desembre de 2005, que varen evidenciar una profunda ruptura entre les dues confessions majoritàries que conviuen a Iraq.

Almenys 80 cadàvers, amb senyals de trets, arribaren a la morgue de Bagdad des de dimecres horabaixa, mentre que 47 obrers sunnites i xiïtes foren abatuts a l'est de la capital iraquiana, segons fonts hospitalàries i de seguretat. Segons el comitè d'ulemes musulmans, 168 mesquites han estat fetes malbé o incendiades en tot l'Iraq i deu imams i predicadors han mort.

A més, els cadàvers de tres periodistes iraquianes del canal de televisió emiratí Al Arabija que havien estat segrestats dimecres al nord de Samarra foren trobats morts ahir. La presentadora Atwar Bahjat, el càmera Adnan Abdalà i l'expert de so Jaled Mohsen foren segrestats quan abandonaven Samarra, on havien cobert la informació sobre l'atac a la mesquita.

Les autoritats iraquianes ja van posar totes les seves forces de seguretat en estat de màxima alerta i van suspendre els permisos de descans o vacances. A Bagdad i a les localitats al nord de la capital, on hi ha Samarra, s'imposà ahir el toc de queda.

El president iraquià, Jalal Talabani, va convocar els principals líders polítics sunnites i xiïtes per prendre mesures amb l'objectiu d'evitar un conflicte confessional, però la principal llista sunnita, el Front de la Concòrdia, es va negar a participar per manifestar el seu disgust pels atacs contra la comunitat.