Mil dies de guerra a Iraq, un conflicte que els EUA no preveien tan llarg

Les gairebé mil i una nits des que el primer míssil va caure sobre la matinada de Bagdad el 20 de març han estat un malson per a molts per l'elevat nombre de víctimes.

Per primera vegada els EUA oferiren dilluns un càlcul del nombre de civils iraquians morts: 30.000, als quals s'uneix el degoteig diari de morts de soldats nord-americans, que ja són més de 2.140.

La xifra de morts iraquians la donà el mateix president nord-americà, George W. Bush, que està immers en una campanya per reconduir una opinió pública majoritàriament contrària a la política del seu Govern a l'Iraq.

El nombre de baixes creix i ahir mateix moriren quatre soldats de l'Exèrcit de Terra nord-americà en un atac amb bomba. Per això, la major tasca de Bush és demostrar que el procés polític està en marxa a l'Iraq i que un Govern estable permetrà la sortida de les tropes nord-americanes, segons els experts.

La invasió va ser una acció militar ben planejada i duta a terme, que en poc més de tres setmanes escombrà un exèrcit de gairebé un milió de soldats, la gran majoria dels quals no lluitaren.

L'1 de maig, en uniforme de pilot i casc en mà, Bush declarà el final dels «combats principals» a bord d'un portaavions davall una pancarta que deia: «Missió acomplerta».