Mèxic preserva les tortugues dels furtius

Només 13.000 d'aquest total aconseguiran arribar a ser adults. Segons els biòlegs, aquestes xifres són semblants a les de 2004 i demostren que estan guanyant la batalla a Mèxic, on és costum menjar ous de tortuga crus amb sal i suc de llimona per les seves suposades virtuts afrodisíaques.

«És una xifra bona. Encara no podem cridar victòria però la població s'està recuperant», deia Cuauhtémoc Peñaflores, del Centre Mexicà de la Tortuga a la costa de l'estat d'Oaxaca, al Pacífic mexicà. «Ara som a la meitat de temporada (...) però l'important és que s'ha disminuït l'acció de predadors humans a les platges», afegia.

Mèxic és la llar de mitja dotzena de classes de tortugues marines. Centenars de milers de femelles arriben a les costes cada any en grups que cobreixen vastes porcions de platja per pondre els ous al mateix lloc on van néixer. Després de sobreviure als predadors naturals, el mal temps, les xarxes de pesca i la contaminació, centenars d'elles són capturades per caçadors furtius que els n'extreuen els ous, i després els venen com una delícia il·legal.

El mes d'agost la protecció va augmentar amb dues barcasses de la Marina enviades a platja Escobilla, el principal lloc de reproducció de les tortugues al país, després que els caçadors atrapassin i tallassin en trossos més de vuitanta animals per treure'ls els ous.

La vigilància dels nius va ajudar la golfina, la més petita de totes les tortugues de mar, a reaparèixer. L'any passat, 33 milions nasqueren a Mèxic. Cada nounada necessita entre deu i quinze anys per arribar a l'etapa adulta i els biòlegs diuen que caldran alguns anys més per estabilitzar la població. «En aquestes dues platges on es produeix la major activitat l'èxit ha estat complet, no ens robaren nius», deia Luis Fueyo, director de Recursos Marins de l'agència governamental de protecció ambiental.