El president de l'Iran no s'arronsa i lidera una manifestació contra occident

Tot i el rebombori causat per les declaracions contra Israel, es posà en primera fila

El president iranià participà en un lloc destacat en una manifestació en la qual es cremaren banderes israelianes.

TW
0

El president iranià, l'ultraconservador Mahmud Ahmadineyad, liderà ahir una multitudinària marxa a Teheran convocada per celebrar el «Dia de Jerusalem», festivitat instaurada per l'aiatol·là Rujolah Jomeini per donar suport a la causa palestina.

L'efemèride, que es commemora cada any el darrer divendres del mes sagrat del dejuni islàmic o Ramadà, se celebra amb passió al si de la comunitat musulmana xiïta, sobretot entre els seguidors del corrent majoritari al Líban i l'Iran.

El mandatari iranià no s'amagà i preferí col·locar-se en un lloc preeminent, malgrat el difícil lloc en el qual ha col·locat el seu país amb la seva decisió de recuperar en públic la cèlebre frase de Khomeini, fundador de la República islàmica iraniana, sobre la necessitat d'«esborrar Israel del mapa». Les seves paraules pronunciades el passat dimecres davant d'un grup d'estudiants recolliren un unànime rebuig internacional i propiciaren que l'Estat jueu emprengués els tràmits per demanar l'expulsió de l'Iran de l'ONU.

Ahmadinayed mantingué ahir el seu repte i assegurà que les crítiques externes són lícites, però que no tenen valor.

Els EUA i Europa «són lliures per parlar però les seves paraules no tenen valor per a mi», assegurà el mandatari, a qui esmentà l'agència oficial de notícies local IRNA. «Són persones que tenen molta cara i desitgen que tot el món els obeeixi», agregà.

El president marxà pels carrers de la capital acompanyat per desenes de milers de seguidors, en una protesta massiva que segons diplomàtics i experts a la zona és una mostra del suport que tenen al país les idees del president.

Els manifestants, convocats per les principals institucions i organitzacions del país, sortiren des de set punts diferents de la capital en direcció al campus de la Universitat, on al migdia tingué lloc l'oració comunitària i el sermó preceptiu dels divendres, principal tribuna política del país.

Al crit de «a baix els Estats Units, fora Israel i la Gran Bretanya», els milers de congregats avançaren amb pancartes en les quals condemnen «els crims del despotisme mundial i del sionisme», ideologia aquesta última que fomentà la creació de l'actual Estat d'Israel.