Saddam recusa el tribunal

Després d'escoltar l'acta d'acusació llegida pel president del tribunal, Saddam Hussein i set inculpats més es declararen innocents. «Repetesc el que ja he dit, no som culpable. Som innocent», proclamà Saddam Hussein.

Entre els càrrecs que s'imputen als acusats figuren els d'«assassinat, expulsió forçada, empresonament, tortura i no respecte de les regles internacionals». El fiscal, identificat pel president del tribunal amb el nom de «senyor Jaafar», parlà de «crims», «arbitrarietats», «matances», «violació dels drets i de l'honor» de la població. Afirmà que l'antic règim «és responsable de la mort de dos milions d'iraquians en guerres i per la repressió de suposats complots».

L'audiència va viure un instant de tensió quan el president del TEI, el kurd Rizkar Mohamed Amin, demanà enèrgicament al fiscal que es limitàs a la matança de 143 xiïtes perpetrada en 1982 a la localitat de Dujail.

Durant aquell duel verbal, Saddam Hussein, assegut al costat de l'exvicepresident Taha Yasin Ramadan, va adoptar una actitud de total indiferència, s'acariciava la seva barba canosa i es gronxava a la cadira sense preocupar-se per l'intercanvi d'arguments entre el fiscal, el defensor i el president del tribunal.

Després d'una breu audiència, el jutge ajornà la sessió i va decidir que el judici es reprendrà el 28 de novembre. Saddam fou col·locat al costat dels altres acusats en un corralet reixat davant els cinc jutges. Després de negar-se a donar la seva identitat, Saddam Hussein recusà la legitimitat del TEI. «Em reserv el dret constitucional de fer valer els meus drets de cap d'Estado i em neg a respondre», digué dirigint-se al president del tribunal. «No reconec la seva autoritat perquè aquest tribunal no té fonament», afegí.