L'exdictador xilè Augusto Pinochet era desposseït ahir per la Cort Suprema del seu fur com a exgovernant, en el marc del procés per l'operació Colombo, muntada el 1975 per encobrir la desaparició de 119 opositors.
El ple del màxim tribunal donà suport així a la decisió de la Cort d'Apel·lacions que el 6 de juliol retirà la immunitat a l'exdictador (1973-1990), per considerar que existien presumpcions sobre la seva responsabilitat en els segrests de quinze opositors a la dictadura.
Aprovat el desaforament, Pinochet quedarà a disposició del jutge especial Víctor Montiglio, que està al càrrec dels judicis que involucren l'exdictador, després de la jubilació del jutge Juan Guzmán Tapia.
La decisió fou comunicada pel president en funcions del màxim tribunal, José Benquis, que assenyalà que la Cort Suprema autoritza la formació de causa al jutge Montiglio per la investigació de la desaparició de quinze víctimes del també anomena «cas dels 119». La resolució fou aprovada amb deu vots a favor i sis en contra dels setze magistrats que integraren el ple i que el 7 de setembre escoltaren els al·legats dels advocats de les parts.
A l'escrit, d'una pàgina i mitja, la Cort també ordena a Montiglio que disposi la realització d'exàmens mèdics a l'exdictador, de 89 anys, «abans que qualsevol diligència relativa a l'inculpat», específicament «un examen mental a càrrec d'un especialista en psiquiatria».
La salut del militar jubilat constituí l'eix central de l'al·legat que presentà davant de la cort el seu defensor, Pablo Rodríguez, que afirmà que la seva condició mental i física li impedeix assumir o coordinar la defensa amb els seus advocats i no li permet ser objecte d'un procés judicial.
«No esperava una altra resolució, són tants els antecedents que hi ha contra Pinochet en la seva qualitat de cap d'aquest aparell militar, criminal, dit DINA (policia secreta de la dictadura), que no hi havia una altra possibilitat que desposseir-lo del seu fur», digué l'advocat Boris Paredes, un dels querellants.
L'operació Colombo, executada el 1975 per la DINA, inclogué l'edició, per una vegada, de les revistes Lea, a Argentina i O Novo Dia, a Brasil, en les quals es publicaren les llistes de les 119 víctimes, que en realitat havien estat detingudes mesos abans a Xile pels serveis secrets. En aquelles publicacions apòcrifes s'afirmà que havien mort en purgues internes del Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.