Avui es compleixen justament deu anys de la pitjor matança perpetrada a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L'11 de juliol de 1995, la «seguretat» aportada per l'ONU no va impedir que Srebrenica patís el devastador atac de les tropes serbobosnianes, que acabà amb l'assassinat de prop de 8.000 homes adults i adolescents.
Deu anys després les víctimes de la matança continuen sense rebre justícia, nombrosos casos de desaparicions no s'han resolt i els principals autors d'aquells fets continuen lliures.
El 1992, quan va començar la guerra de Bòsnia i Herzegovina, el 75% de la població d'Srebrenica era bosniana musulmana i el 25% sèrbia. El 1993, Srebrenica va ser declarada «zona de seguretat» pel Consell de Seguretat de l'ONU.
Però aquesta «protecció» no va impedir que entre els dies 6 i 8 de juny de 1995 les forces serbobosnianes assetjassin l'indret, en el qual s'havien refugiat desenes de milers de civils fugits d'altres àrees arrasades del nord-est de Bòsnia. Una força de 600 soldats holandesos mal armats era l'encarregada de «protegir-los». Amb prou feines hi havia combustible i els aliments frescos no es renovaven des de maig de 1995. El setge va resultar molt fàcil.
L'ultimàtum llançat als serbobosnians perquè es retirassin no serví de res. El cap militar dels serbis de Bòsnia, el general Ratko Mladic, acompanyat de les càmeres de la televisió sèrbia, va entrar a Srebrenica. «Ha arribat el moment de venjar-nos dels turcs», van ser les seves declaracions. Una vegada ocupada la ciutat, va començar la tragèdia.
Més de 20.000 dones i al·lots van ser deportats en les següents 30 hores, i els serbis van començar a separar els homes d'entre 12 i 77 anys d'edat per «interrogar-los» sobre presumptes crims de guerra. Dos dies després de l'ocupació, van començar les matances a la localitat veïna de Kravica, mentre les forces de pau internacionals lliuraven als serbis uns 5.000 bosnians musulmans a canvi de 14 soldats holandesos presos com a ostatges.
El 16 de juliol es van començar a donar les xifres de la matança. Molts presoners van preferir suïcidar-se. D'altres van morir amuntegats en un hangar mentre eren tirotejats. Un testimoni va veure com tres camions plens de musulmans i una excavadora s'internaven al bosc: els camions van tornar buits. Es calcula que després de la presa de l'indret es van executar sumàriament més de 8.000 musulmans.
Un any després de la matança, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia va dictar contra els caps polític i militar dels serbobosnians, Radovan Karadzic i Ratko Mladic respectivament, acta pública d'acusació formal per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos a Srebrenica.
Malgrat tot, encara que alguns acusats se n'han deslliurat voluntàriament en els darrers mesos, romanen en llibertat deu presumptes inculpats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.