Al Qaeda ataca Londres

Hi hagué molta confusió en les primeres hores posteriors als atemptats, tant que al principi es parlà de panes elèctriques i no d'atacs. No se sabia ni quantes bombes havien fet explosió ni quants morts o ferits hi havia, i van tardar a arribar imatges semblants a les que es veren a Espanya fa poc més d'un any amb els atemptats de Madrid. Per conèixer les primeres dades oficials s'hagué d'esperar a primera hora de l'horabaixa, quan les forces de seguretat britàniques donaren un primer balanç: 33 morts en tres de les quatre explosions i 45 ferits greus, que presentaven majoritàriament cremades greus i amputacions, i uns 300 de menor consideració, encara que algunes fonts n'apuntaven fins i tot un miler i uns 45 morts. Poc després s'ampliaren les xifres fins a 37 morts i uns 700 ferits.

La primera explosió tingué lloc a les 8.51, hora local (una més a Espanya), en un tren que abandonava l'estació de metro de Liverpool Street. Cinc minuts després es produí un segon atemptat en un tren entre King's Cross i Russell Square. L'última de les explosions al metro fou a Edgware Road i afectà tres combois. En aquestes tres explosions es produïren la majoria de les víctimes mortals. A les 9.47 hores, un autobús de línia va esclatar a Upper Woburn Place. Les forces de seguretat no han confirmat el nombre de morts en aquesta explosió, encara que se sap que hi ha alguna víctima mortal.

No hi hagué cap d'advertència d'aquests atemptats, segons va confirmar el primer ministre britànic, Tony Blair, que es veié obligat a abandonar per unes hores la reunió del G-8. A més de les desenes de morts, els terroristes aconseguiren el seu objectiu de sembrar el caos a Londres durant algunes hores. El servei de transport se suspengué de forma immediata, fet que provocà que molts ciutadans es veiessin atrapats, sense poder arribar als seus llocs de treball o sense poder tornar a les seves cases, cosa que haguren de fer hores més tard a peu. Responsables del metro londinenc asseguraren que el servei quedaria restablert amb tota probabilitat avui.

Al caos va contribuir el col·lapse de la xarxa telefònica. La sobrecàrrega feia gairebé impossible telefonar per mòbil, fet que provocà que molts londinencs fessin coa davant de les tradicionals cabines vermelles, el servei de les quals era irregular, per poder posar-se en contacte amb les seves famílies. Les autoritats demanaren a turistes i altres persones que no abandonassin els hotels i edificis en els quals es trobaven per no empitjorar la situació.

A més dels morts, almenys 700 persones que resultaren ferides posaren els centres hospitalaris i els serveis d'emergència en alerta màxima. A l'hospital de Whitechapel, a l'est de Londres, podien veure's llargues coes de persones amb el rostre negre pel fum, amb talls i cops. Més de cent ambulàncies i 250 persones dels serveis mèdics, a més de 200 bombers, participaren en les tasques de rescat, que continuen en l'estació de King's Cross, on els supervivents hagueren de sortir caminant pels túnels.

Respecte a l'autoria dels atemptats, encara que tot apunta a Al Qaeda, la Policia no va voler aventurar res. Es va limitar a dir que no hi ha moltes proves que analitzar i que no es pot parlar pel moment de la hipotètica presència de terroristes suïcides.

En cas de confirmar-se que terroristes de cort islamista estan darrere d'aquests atemptats, suposarien el primer atac d'aquestes característiques al Regne Unit. L'amenaça d'Al Qaeda planava sobre les Illes des de fa temps, des de l'11-S, des de la guerra d'Iraq i ahir els temors s'han fet realitat. Fa uns mesos, el propi Blair ja va advertir que l'absència d'«una catàstrofe com l'ocorreguda l'11 de març a Madrid» no era en absolut un signe que no pogués passar al Regne Unit una cosa semblant.