La menorquina Sílvia Mascaró era a un dels combois atacats del metro

«El que més la va impressionar va ser viure els moments més dramàtics, com la mort d'algunes persones que viatjaven en altres vagons del comboi. La visió dels cadàvers i de les persones amb greus lesions l'han afectat profundament», explicà el seu pare, Antoni Mascaró, industrial del sector del calçat.

En un principi, Sílvia va atribuir els fets a una fallida elèctrica. De fet, aquesta va ser la versió que circulà durant els primers instants. «Allò important és que el seu vagó no arribà a esclatar», digué el seu pare. Sílvia rebé tractament psicològic i avui serà sotmesa a un examen mèdic més exhaustiu.

Des de Londres, el nostre col·laborador habitual Ben Vickers, nascut a Anglaterra però que s'instal·là a Mallorca als set anys, es declarava molt sorprès per tot el que havia passat. «Pens que la guàrdia no estava baixa, però pot ser a la ciutat la qüestió terrorista estava un poc oblidada, sobretot amb esdeveniments que vivim ara mateix, la nominació de la ciutat com a seu olímpica, la celebració de la cimera del G-8 o el concert Live 8 que se celebrà dissabte passat». Així i tot, proseguí, «sembla que els serveis d'emergència estaven preparats». A mitjan horabaixa, Ben era a just cent metres d'un dels llocs on s'havien produït explosions i tot es recuperava poc a poc. «Així i tot -afirmà- molta de gent encara opta per anar a peu a casa. El cert és que hi ha pànic i una simple bossa abandonada a un cantó fa por». Vickers, que treballa en un diari financer de Londres, afirmà també que el matí havia apujat molt l'or i la borsa havia caigut, «però passades tres o quatre hores tot va tornant al seu lloc. No crec que tengui un efecte llarg».

Una veïna d'Andratx, que no volgué fer públic el seu nom perquè encara estava espantada, afirmà des de Londres que «l'ona expansiva em va tomar a terra quan sortia del metro. Em vaig posar molt nerviosa, però així i tot vaig poder arribar tota sola a l'hospital». La dona, de 73 anys, era de visita a la ciutat perquè la seva filla havia tingut una nina dimecres. «Hi havia molts de nervis, secretisme i poca informació», afirmà.

Un grup de quinze nins mallorquins, d'entre 15 i 17 anys, i la seva monitora, Aina Boyero, es trobaven en el moment de l'atemptat en el col·legi Queen's Mary. «No sentírem les explosions, però els pares dels alumnes començaren a telefonar preocupats. Hem anul·lat totes les visites previstes per aquests dies».

Els treballadors de l'oficina de la Banca March a la City visqueren la jornada d'ahir «una mica angoixats». L'aturada general que patí la ciutat impedí que un d'ells pogués arribar al seu lloc de feina. Des de la sucursal reberen notícies del «caos que regnava al carrer».

Simon Lepp, mallorquí instal·lat a la capital des de fa dos anys, explicà com el trànsit es va col·lapsar després dels atemptats. «L'autobús en què anava avançava 100 metres cada deu minuts». La galeria Tate Modern, on treballa, va anar tancant les sales d'exposició per deixar sotir abans els seus empleats. «Hi ha gent que viu a més d'una hora i mitja en metro, no sabíem com podrien tornar a casa».

Des de l'Hotel Melià White House informaren que els més de 200 espanyols que s'hi troben allotjats i els treballadors no han patit cap mal. La preocupació més gran era poder contactar amb les seves famílies, el que durant hores resultà impossible pel col·lapse de les línies telefòniques.