Schroeder perd el vot de confiança i obre així la via als comicis legislatius

En contra del canceller votaren un total de 296 diputats, que al costat dels 148 que s'abstingueren tingueren una clara majoria davant els 151 parlamentaris que li expressaren la confiança.

En la declaració que precedí a la votació, Schroeder descabdellà els motius que el conduïren a recórrer a tan inusual instrument -només dos cancellers feren el mateix abans que ell-, sempre amb la mirada posada per superar els obstacles que posa la Constitució.

La Carta Magna exigeix que el resultat del vot de confiança no pot estar manegat i que la pèrdua de confiança ha de respondre a una crisi real, una cosa que Schroeder ha fet davant de les amenaces i pressions de l'ala esquerrana del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), que li exigiren suavitzar el seu programa de reformes sociolaborals.

Aquestes pressions que començaren amb les derrotes electorals del SPD en comicis regionals anaren en augment, segons Schroeder, en vigílies de les eleccions a Renània del Nord Westfàlia, i mentre alguns crítics demanaven la retirada del programa de reformes altres amenaçaven d'abandonar el partit.

«He de prendre seriosament aquestes amenaces perquè apareixien a diari en els mitjans de comunicació», a partir de la derrota de Renània quedà en entredit si el Govern encara tenia «la plena capacitat de maniobra», una condició «indispensable» davant dels reptes nacionals i globals que ha d'afrontar el Govern, explicà.

Amb això féu al·lusió a la Constitució que diu que perquè pugui dissoldre's el Legislatiu l'equilibri de forces en ell ha de ser tal que «la capacitat de maniobra del canceller quedi paralitzada».