La presidència britànica de la UE comença avui amb molts reptes

TW
0

La presidència britànica de la Unió Europea s'inicia avui amb una ambiciosa agenda de reformes econòmiques, socials i pressupostàries l'objectiu de les quals és trobar respostes a la greu crisi provocada pel no de França i Països Baixos a la Constitució i als desafiaments de la globalització i de la competència de potències emergents com la Xina o l'Índia, però l'abast del qual és incert per l'escepticisme mostrat per la resta d'Estats membres.

Regne Unit es trobarà sobre la taula amb dos temes candents: què fer amb un tractat constitucional que encara ningú s'atreveix a donar per definitivament mort, encara que tothom reconeix que serà difícil que algun dia pugui entrar en vigor. I d'altra banda, com aconseguir un acord sobre el pressupost de la UE per al període 2007-2013 que resolgui l'enfrontament entre britànics i francesos a compte dels ajuts a l'agricultura i del xec britànic.

«L'enfrontament no és entre un model anglosaxó d'economia de mercat sense responsabilitats socials d'una banda i un decent model europeu de benestar per l'altre costat. Aquesta no és l'elecció», digué el ministre d'Afers Estrangers, Jack Straw. «L'autèntica línia divisòria és el fracàs o l'èxit», sostingué.

Així mateix, va advocar per reformar el pressupost de la UE retallant les subvencions agrícoles i dedicant més diners a I+D i formació dels treballadors per poder afrontar els desafiaments de la globalització i a la competència de països emergents com Xina o Índia. «Si volem enfrontar-nos als desafiaments de la globalització, el que hem de fer és invertir més en ciència, en tecnologia, en educació. Però no es pot justificar gastar el 42% del pressupost en el 2% de la renda», digué.

També va posar de nou damunt la taula la proposta de renacionalitzar els ajuts a les regions dels antics 15 estats membres i concentrar tota la política de cohesió als 10 països de l'ampliació. En cas de sortir endavant, aquesta proposta perjudicaria especialment Espanya, que fins ara ha estat la màxima beneficiària dels fons estructurals.

«La nostra reforma de la política regional significaria que els països més pobres siguin els que més se'n beneficiïn. Crec que la UE hauria de permetre als països més rics fer més política regional ells mateixos», digué el ministre de finances britànic.