La Cort anul·la les Lleis d'Impunitat i podran jutjar els repressors d'Argentina

La decisió ha causat inquietud i preocupació entre els militars, mentre que organismes pro Drets Humans la reberen amb satisfacció i alegria. Aquesta històrica resolució implica que prop de 1.500 militars, dels quals un deu per cent encara està en actiu, poden tornar a ser citats a declarar davant la justícia i quedar eventualment detinguts per la seva implicació en la desaparició forçada de persones, tortures i altres delictes comesos durant el darrer règim militar.

La nul·litat de les «Lleis d'Impunitat», que ja fou resolta pel Congrés l'agost de 2003 permeté la reobertura de les grans causes sobre crims comesos a l'ESMA i el Primer Cos d'Exèrcit. Però una resolució de la Cort Suprema era indispensable perquè totes les causes vinculades al terrorisme d'Estat avancin i siguin elevades a judici oral.

Hores abans de conèixer-se el dictamen del Suprem, el ministre de Defensa, José Pampuro, admeté que hi ha «inquietud i preocupació» entre els militars per la inconstitucionalitat de les lleis. «Són bastants els que hauran de declarar (...) a la Força se sabia que aquest dictamen es donaria per la qual cosa hi ha inquietud i preocupació», afirmà el titular de Defensa. «Nosaltres ho sotmetrem tot a la Justícia, seguirem el tema perquè lògicament afecta les Forces Armades. Però sempre hem estat respectuosos i creim que podem seguir fent-ho d'aquesta manera», afegí.

Minuts després de fer-se públic el dictamen del Suprem, el cap de l'Exèrcit argentí, Roberto Bendini, assegurà a la premsa local que després de la declaració de la inconstitucionalitat de les lleis de Punt Final i Obediència Deguda «es jutjarà i condemnarà, o no, els responsables».

«És la passa inicial i necessària per iniciar el camí per a l'encontre ansiat per tots els argentins», afirmà Bendini, qui el març de 2004 fou obligat pel president Néstor Kirchner a despenjar els quadres dels caps de la dictadura que estava exposats en el Col·legi Militar.