La identitat de «Gola profunda» ja no és el millor secret guardat de la premsa, segons la revista Vanity Fair, que assegura que la històrica font anònima que destapà l'escàndol Watergate és l'exnúmero dos del FBI Mark Felt. Aquesta informació fou confirmada pel diari The Washington Post, que en el seu moment publicà la primícia del Watergate.
Més de 30 anys després d'esclatar l'escàndol que destapà una gran xarxa d'espionatge i originà la caiguda del llavors president d'EUA, Richard Nixon, el juliol de 1974, Felt decidí sincerar-se en declaracions a la revista. «Sóc aquell que anomenaven 'Gola profunda'», digué Felt a l'autor de l'article de Vanity Fair, l'advocat John O'Connor, i que la revista avança en un comunicat abans que la publicació arribi als quioscs el pròxim 14 de juny.
Amb 91 anys, jubilat i resident a Santa Rosa (Califòrnia) al costat de la seva filla Joan, l'exnúmero dos de l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) reclama l'autoria de les polèmiques filtracions de «Gola profunda» i assegura que guardà el secret fins al 2002.
Aquell any ho contà al seu fill Mark, li demanà que no ho digués a ningú i li explicà que el fet de ser «Gola profunda» no era una cosa per la qual podia estar orgullós. No és la primera vegada que algú diu ser «Gola profunda» o assegura saber qui era, però sí que és la primera ocasió en la qual ho admet una font potencial.
El nom de Felt està inclòs a la llista de més de 20 de sospitosos d'haver filtrat detalls confidencials de l'espionatge telefònic que els republicans feren dels demòcrates. A la «llista negra» figuraven també l'ajudant del fiscal general, Henry Peterson; el viceconseller de la Casa Blanca Fred Fielding i la periodista d'ABC Diane Sawyer, qui llavors treballava a l'oficina de premsa de la Casa Blanca.
Mark Felt havia estat interrogat sobre això, però sempre negà tenir res a veure amb el cas Watergate. El 1999 declarà al diari The Hartford Courant que si hagués estat «Gola profunda» ho «hauria d'haver fet millor». La família de Felt creu per complet la seva nova versió, segons el seu nét Nick, qui assegurà ahir que el seu avi es va mostrar sempre reticent a revelar la seva identitat «perquè creia que era un deshonor per a la família».
Els únics que podien corroborar la història d'aquest exdirectiu de l'FBI que en la dècada de 1970 estava al comandament de la divisió d'investigacions de l'organització, són els dos periodistes deThe Washington Post que destaparen l'escàndol, Carl Bernstein i Bob Woodward, que ahir ho confirmà en l'edició digital del diari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.