Els francesos rebutgen la constitució europea amb el 56,43 per cent dels vots

Aquest rebuig sumeix la Unió Europea en una profunda incertesa de cara al futur

Un dels grans derrotats de la nit, el president francès Jacques Chirac, després d'emetre el seu vot.

TW
0


França rebutjà la ratificació de la constitució europea de manera rotunda, amb un 56,43 per cent dels vots, quan se n'havia escrutat el 90,57 per cent, segons el Ministeri de l'Interior.

La mateixa font va dir que el «sí» havia suposat el 44,04 per cent dels sufragis, mentre que l'abstenció s'elevava al 30,14 per cent i la participació, a gairebé en un 70 per cent.

El president Jacques Chirac, en la declaració que féu a les 22.10 hores, digué que el 'no' francès al tractat crearà «un context difícil per a la defensa dels interessos» del país a Europa.

Aquesta decisió de França llança per terra les possibilitats de la constitució europea, que fou ratificada a Espanya el passat 20 de febrer, amb el 76,73 per cent dels vots, i en vuit estats membres més. Perquè el tractat entri en vigor, ha de ser aprovat pels 25 països que componen la Unió Europea.

«És moment per unir-se entorn del president de la República», declarà el ministre d'Afers Estrangers francès, Michel Barnier, a la televisió TF1. «Ara serà més difícil per al nostre país defensar els nostres interessos», postil·là Barnier, que definí aquesta derrota de la posició sostinguda pel Govern com «una prova per a França».

El vot de càstig contra el Govern conservador i la presidència de Jacques Chirac decidí l'escrutini. La unió de l'extrema esquerra, extrema dreta, dreta nacionalista i part dels socialistes aconseguí vèncer els partits majoritaris, com preconitzaven tots els sondeigs publicats en la setmana prèvia a la votació.

L'UMP, l'UDF, el Partit Socialista i Els Verds, que atresoren el 94 per cent dels escons de l'Assemblea Nacional i oficialment donen suport al tractat, no han estat capaços de convèncer la meitat dels votants gals.

El resultat negatiu registrat a França condiciona la votació que es durà a terme a Holanda aquest dimecres, on els sondeigs són ja desfavorables a la constitució europea.

Uns 41,8 milions de francesos eren cridats a les urnes, en un escrutini que ha acaparat l'atenció de tota la Unió Europea. Els col·legis electorals obriren ahir matí a les 8.00 hores, i a París i Lió varen romandre oberts fins a les 22.00 hores.

Europa
El rebuig dels francesos a la constitució europea sumeix la Unió en una profunda incertesa que haurà de ser resolta ara per part dels líders dels Vint-i-cinc, que 'havien venut' aquest text com a solució a l'impàs econòmic i polític que viu el club comunitari. Així mateix, les advertències catastrofistes sentides durant la campanya en totes les capitals deixen poc marge per a l'optimisme al present escenari.

Tanmateix, davant d'una mobilització sense precedents en una consulta europea d'aquest tipus, ningú no pot intentar eludir escoltar el missatge. S'imposa la cautela i la reflexió, assenyalen fonts europees.

Per mantenir la calma, la primera reacció dels mandataris europeus fou una crida a prosseguir el procés de ratificacions als altres estats membres. De tota manera, la comissió constitucional del Parlament Europeu celebrarà una sessió extraordinària dijous per analitzar el resultat dels referèndums a França i Holanda.

Ahir a la nit el cap de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president francès, Jacques Chirac, mantingueren una conversa en la qual coincidiren en expressar la seva convicció de que Europa, igual que en altres ocasions, superarà la crisi pel triomf del «no» en el referèndum francès.