Una França dividida i en crisi decideix avui el futur de la Constitució europea

L'avantatge de deu punts de què gaudia el 'no' a tres dies de la cita, sembla haver-se evaporat amb l'esprint final dels partidaris del tractat. Un sondeig publicat pel diari La Tribune de Genève (Suïssa), ja que els diaris francesos no poden divulgar enquestes en la jornada de reflexió, atorgà ahir encara un mínim avantatge, del 51% contra el 49%, al bàndol contrari a la Constitució.

El missatge del president Chirac del passat dijous, quan recordà als francesos la «responsabilitat històrica» que tindran avui, invertí la tendència i va permetre recuperar l'àmplia distància de què disposaven els detractors del tractat.

En un canvi d'estratègia per part del 'sí', els arguments més agressius han dominat els últims tres o quatre dies d'una campanya a la defensiva i en el qual el 'no' ha aconseguit imposar el seu ritme i els seus arguments, principalment la crisi social gal·la, el caràcter liberal de la Constitució, l'adhesió de Turquia a la Unió Europea (UE) i les deslocalitzacions industrials, la majoria d'ells atacats per part dels europeistes com a «mentides».

Aquesta campanya haurà estat la que més ha mobilitzat els francesos des de les eleccions presidencials del 2002. El país ha viscut setmanes de tensió en les quals el referèndum ha polaritzat tots els debats polítics, però també dins el carrer i a les llars.

Un 83% dels francesos reconeix que, en els últims dies, debat sobre la Carta Magna comunitària a la seva llar o al seu lloc de treball. Una xifra que dobla l'atenció que van suscitar les eleccions regionals de 2004 i multiplica per quatre l'atenció que van suscitar els comicis europeus d'aquest mateix any.

Aquest cisma polític que sembla haver dividit transversalment la societat, també ha fracturat els partits. El centredreta majoritari (UMP i UDF) ha aconseguit que els seus simpatitzants acceptin el tractat majoritàriament, encara que una part dels seus diputats votarà 'no'. L'extrema dreta i l'extrema esquerra, que sumen entre ambdós un 25% dels vots gals en cada elecció presidencial, s'han mobilitzat massivament pel 'no'.