30 d'abril de 1945: Adolf Hitler se suïcida al seu búnquer de Berlín

Els russos estan amb prou feines a centenars de metres del búnquer el 30 d'abril. A l'alba, la Wehrmacht comunica a Hitler, que té 56 anys, que tot intent d'evasió fracassarà.

El Fuehrer, que sempre descartà anunciar la seva pròpia capitulació, posa en pràctica el projecte de suïcidi del qual parlava els dies anteriors. Ordena que cremin el seu cadàver, potser per evitar que li ocorregués el mateix que a Mussolini, executat el 28 d'abril, penjat per la resistència comunista a la plaça pública.

Segons els llibres d'història, devers les 15.30 h, Hitler fa ingerir el verí a Eva Braun, amb qui es casà la vigília, i després es dispara al cap. Els seus cossos són ruixats amb benzina i cremats al pati del búnquer, mentre els seus partidaris fan la salutació hitleriana. Les restes calcinades de Hitler són enterrades durant la nit i després exhumades per l'Exèrcit Roig. Segons certs historiadors, a continuació els traslladen a un cementiri militar de Magdeburg i el 1970 els tiren a una canalització.

Però almenys la mandíbula del Fuehrer fou traslladada a Moscou, on encara roman. Formalment identificada per una assistent de Hitler, fou examinada el 2002 pel metge forense alemany Mark Benecke, que no descartà que Hitler s'enverinàs també. El crani, també en possessió de les autoritats russes, però que mai fou declarat autèntic oficialment, va ser assolit «per una bala procedent de la part baixa del rostre, de sota del mentó o de la boca», explica Benecke.

Després del suïcidi de Hitler, Joseph Goebbels intentà parar negociacions per acordar un alto el foc amb el mariscal rus Georg Zhukov, opció rebutjada pels aliats que exigiren la rendició sense condicions. L'1 de maig, Goebbels decideix acabar amb la seva vida.