El bisbe Jesús Murgui destacà que Ratzinger facilitarà «la continuïtat de les línies fonamentals» de Joan Pau II -la seva intel·ligència i coneixement del Vaticà- i confia que pot ser útil per reevangelitzar Europa.
El vicari general, Andreu Genovart, resaltà de Ratzinger que voldrà ser «el primer treballador de la vinya del Senyor» i el «servent dels servents de Déu».
El vicari de la Part Forana, Jaume Alemany, va assegurar que representarà una «continuïtat del pontificat de Joan Pau II».
El vicari episcopal de Palma, Bartomeu Tauler, el qualificà com «una persona que durant molt de temps ha fet una crida molt forta a la militància dels valors».
El franciscà Bernat Nebot, ministre provincial de TOR, es mostrà content per l'elecció i considerà que «se li han penjat moltes d'etiquetes que realment no volen dir res». Antoni Mateu, ajudant de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat de Palma, explicà que ell esperava una altra elecció i es mostrà una mica pessimista ja que «Ratzinger s'ha mostrat molt contrari a la teoria de la lliberació i a l'ecumenisme».
Per la seva part, el rector de la parròquia d'Artà, Antoni Amoròs, es mostrà molt decepcionat amb l'elecció: «no estic gens content, ja que el cardenal Ratzinger és la persona que ha duit la bandera del conservadurisme més fort dins l'Església i crec que l'elecció del nom de Benet, un papa d'abans del concili, tampoc és bona».
Igualment, Llorenç Lladó, rector de Sant Miquel de Felanitx va indicar que «crec que continuarà les passes de Joan Pau II, sempre en positiu i amb la intenció de reformar l'Església». Miquel Mascaró, rector de Montuïri, va assegurar que «com a creient, cristià i sacerdot, mostro la comunió amb l'Església i amb la cúpula però també he de dir que sent una gran decepció perquè esperava que els cardenals sentirien la necessitat de dialogar i obrir les finestres de l'Església al món. Tenc confiança que aquest home ens sorprendrà i que l'esperit l'il·luminarà i s'obrirà al diàleg».
D'altra banda, Bartomeu Villalonga, rector de Sant Julià de Campos opinà que «no serà tan amable (com Joan Pau II) però té un pes doctrinal i teològic molt important».
Francesc Munar, rector de Son Carrió, es mostrà «content» perquè «no és conservador sinó molt lúcid i clarivident».
Fora de l'Església Catòlica, el rabí Shaul Friberg recordà que «a Alemanya, hi ha una forta tradició de diàleg amb el poble jueu, pel que des de la perspectiva de la comunitat jueva hi ha una bona sensació».
Des de la Comunitat Musulmana, Lounis Meziani creu que «s'ha fet una bona elecció, perquè com a cardenal va estar molt a prop de Joan Pau II i aixó li dóna molta experiència, ja sap com va tot i això és positiu».
Des de l'Església Anglicana, Robert Ellis confessà que «esperava l'elecció d'un papa més sorprenent i que exploràs el que és ser un cristià al segle XXI».
Des de l'Església Baptista Reformada, Andrés Birch assegurà que l'única cosa que sap del nou papa és que «és ultraconservador» i assenyalà que «l'Església necessita un canvi radical, tornar a les arrels» i que «hi ha massa politiqueig».
Finalment, des de l'Església Luterana alemanya, Klaus-Peter Weinhold esperava que «fos italià o espanyol o en tot cas que fos negre» i creu que «és una bona elecció» i que «no només és un bon teòleg sinó que Ratzinger es preocuparà molt pels cristians».
L'ortodox arximandrita Makary troba que l'elecció «ha estat molt encertada» i va indicar que «no crec que li correspongui l'etiqueta d'inquisidor que li han posat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.