Marroc prohibeix a Lmrabet exercir el periodisme els pròxims 10 anys

El periodista diu que volen «impedir que publiqui les meves revistes»

TW
0

El tribunal de primera instància de Rabat condemnà ahir el periodista Ali Lmrabet a deu anys de prohibició de l'exercici del periodisme i a una multa de 50.00 dirhams (uns 4.500 euros) per un delicte de difamació. Lmrabet ha estat condemnat arran d'una querella presentada el 17 de març passat pel portaveu de l'Associació de Pares dels Saharians Víctimes de la repressió als camps de Tinduf (PASVERTI), Ahmed Kheir.

La querella fou presentada després d'unes declaracions que el periodista va realitzar al setmanari marroquí Al Moustaki, publicades el passat 12 de gener, en les quals afirmava que els refugiats saharians a Tinduf, al sud-oest d'Algèria, «no tenen gens de ganes de tornar al Marroc» i que és fals que estiguin «segrestats».

La propaganda oficial marroquina insisteix que els refugiats saharians a Tinduf estan en realitat «segrestats» pel moviment independentista Front Polisario, que disputa al Marroc la sobirania sobre el Sàhara Occidental, l'antiga colònia espanyola que el regne alauita es va annexionar el 1975.

Ali Lmrabet, que passà gairebé vuit mesos a la presó el 2003 per un delicte d'«ultratge al rei», no va assistir a la vista d'aquest judici, que se celebrà el passat 5 d'abril, ni tampoc no va estar present ahir a la lectura del veredicte. El periodista, que és ara a Barcelona, va dir que amb aquesta condemna les autoritats marroquines volen «impedir que torni a publicar les meves revistes».

Lmrabet fou condemnat el 2003 a tres anys de presó, però es va beneficiar d'un indult reial el 7 de gener de 2004, després d'haver passat gairebé vuit mesos a la penitenciaria de Salé (ciutat limítrof amb Rabat). El motiu d'aquestes inculpacions van ser unes caricatures, un fotomuntatge, la reproducció d'una entrevista a un antic dissident republicà marroquí publicada per un diari espanyol i un article sobre el pressupost de la Casa Reial marroquina. La condemna incloïa a més el tancament definitiu dels dos setmanaris satírics que dirigia en aquell moment, Demain (Demà), en llengua francesa, i Duman, en àrab.