Mite de l'esglèsia

El funeral de Joan Pau II fou tan internacional com el seu mateix pontificat. Durant la missa s'utilitzaren diverses llengües diferents, entre les quals s'introduí el suajili i el tagalo, l'idioma que s'usa a les Filipines.

La plaça de Sant Pere s'obrí a les 6.30 del matí perquè la gent entràs ordenadament davant de les fortes mesures de seguretat. Tots havien de passar per un detector de metalls, abans d'accedir al recinte. Només 300.000 fidels pogueren aconseguir un lloc a la plaça. La Via de la Conciliació es trobava també plena. La resta es repartí en els distints llocs on s'havien habilitat desenes de pantalles gegants per seguir la cerimònia.

A l'interior de la plaça, a l'esquerra de la Basílica, es disposaren les autoritats internacionals de rigorós dol. La majoria de les dones duien vel. El negre de la part esquerra contrastava amb el vermell dels cardenals i la porpra dels bisbes.

Enmig de la plaça es disposaren les restes del papa a l'interior d'un senzill fèretre de xiprer, sobre el qual s'havia gravat una creu i la M de Maria, de la qual tan devot era Joan Pau II. Sobre ell, uns evangelis oberts. Entre els fidels, roba de suport, banderes i pancartes, diverses d'elles amb el lema: «Santo subito» (sant ja). Afortunadament, el temps acompanyà i, malgrat el fort vent, no plogué, com es temia.

Ratzinger, en qualitat de diaca del Col·legi de Cardenals, presidí la cerimònia que fou concelebrada per tots els cardenals. La primera lectura, dels «Fets dels Apòstols», va ser llegida en castellà. La segona, una carta de Sant Pau als Filípics, fou llegida en anglès i l'Evangeli, concretament un passatge de Sant Joan, cantat en italià. Durant l'homilia, Ratzinger, destacà algun dels aspectes més significatius de la seva vida.

El diaca dels cardenals recordà que Wojtyla fou «sacerdot fins al fons», i que oferí la seva vida al servei quotidià, especialment els últims mesos, marcats per les seves crisis de salut, en les quals s'uní més a Crist. Igualment, va destacar que el papa ha anat a la recerca de tots. L'homilia fou interrompuda en nombroses ocasions pels aplaudiments i els crits dels fidels, que corejaven: «sant, sant».