El sant pare ja reposa sota terra a les grutes vaticanes, com demanà

El fèretre de fusta de xiprer fou precintat amb cintes vermelles, en les quals es posaren els segells de la Cambra Apostòlica, de la Prefectura de la Casa Pontifícia, de l'Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Papa i del Capítol Vaticà. La caixa de xiprer fou encaixada en una altra de plom de quatre mil·límetres d'espessor, al seu torn encaixada en una altra de fusta d'om envernissada. Sobre aquesta última es col·locà un crucifix i l'escut del pontífex difunt. Una senzilla làpida, en la qual està escrit en llatí el nom de Joan Pau II i quan va néixer i morí, cobreix l'enterrament.

Un notari del Capítol de la basílica vaticana redactà l'acta de la sepultura i la llegí davant dels presents, un reduït grup presidit pel camarlenc i del qual prengué part la «família pontifícia» del papa, els seus secretaris, les monges que el cuidaren i el seu metge personal. Estanislao Dziwisz, el seu fidel secretari, plorà desconsoladament en nombrosos moments de la cerimònia.

Joan Pau II fou enterrat sota terra -com demanà expressament- a l'espai que ocupà la sepultura de Joan XXIII, que actualment està enterrat en una capella de la basílica de Sant Pere. Descansa a pocs metres de la tomba de l'apòstol Pere, al costat de la tomba de Pau VI i davant la de Joan Pau I.

Del seu costat, el portaveu del Vaticà, Joaquín Navarro Valls, informà ahir a la sala de premsa de la Santa Seu davant dels periodistes que les grutes vaticanes podrien estar obertes al públic a partir del pròxim dimarts.