«Moltíssims hem vist en ell l'home universal, que gastà moltes energies tractant d'unir, d'apropar, de superar murs, fronteres i divisions, en temps d'individualismes exacerbats i de globalitzacions insolidàries». Amb aquestes paraules va descriure el bisbe Jesús Murgui durant l'homilia la personalitat més universal de Joan Pau II.
El bisbe es va declarar, igualment, emocionat per «saber la dimensió catòlica, universal, d'esta celebració que estam vivint ací» i va considerar que «molta gent, especialment molts de joves del món sencer, han entès l'exemple d'una fe forta, fidel i valenta; exemple de perdó».
De la figura del sant pare també va destacar que «gastà la vida, com a treballador i estudiant, home de compromís social creient en el treball i en la cultura, escriptor, actor, caminant amb el seu poble, amic dels marginats i esclafats del seu temps, seminarista, capellà i bisbe, que fou testimoni en primera persona de temps ben difícils a la seva pàtria i a Europa, que aprengué en la pròpia carn a valorar el pa, el sou, la llibertat i la dignitat de l'ésser humà». A més, Murgui recordà que el papa «sofrí i va veure sofrir des de molt jove. Per això, des de la creu de Crist, des de la qual no volgué baixar, sabé sofrir i donar ànims a altres».
Igualment, la intervenció del prelat de Mallorca, totalment en castellà i interpretada en el llenguatge per a sords, es va centrar principalment en la creença en la resurrecció i en la fe que comparteixen els cristians, expressades en les tres lectures que es feren durant la celebració: la primera de l'apocalipsi, en català; la segona de sant Pau als romans, en castellà, i la tercera, de l'evangeli, repetida en ambdues llengües.
Murgui va concelebar el funeral amb prop de 190 capellans, diaques, seminaristes i canonges de la Seu. De fet, a l'altar l'acompanyaren el vicari general, Andreu Genovart, i el president del capítol de la Seu, Joan Darder.
La celebració va estar complementada per la música d'orgue i dels cants de la capella mallorquina i dels vermells de la Seu. Alguns detalls del funeral mostraven el caràcter internacional de l'esdeveniment i de la realitat de Mallorca, com el fet que els primers discursos, previs a l'arribada del bisbe i els capellans, es feren en català, castellà, anglès, alemany, francès i polonès. De la mateixa manera, els feligresos pogueren sentir les pregàries realitzades durant la cerimònia en aquestes llengües i en italià. Finalment, la celebració va acabar amb els cants de la Capella Mallorquina mentre el bisbe i els quasi dos centenars de capellans abandonaven la Seu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.