Un milió de fidels van acomiadar aquest matí a Joan Pau Pablo II en un històric funeral abans de la seva sepultura dintre de la basílica de San Pedro, que va ser interrompuda pels crits demanant el seu prompta canonización. «Sant, sant, sant» van corejar durant llargs minuts els centenars de milers de devots i pelegrins que van abarrotar la plaça de San Pedro per a tributar la seva últim díos a un dels pontífexs mes estimats de la història, que va morir dissabte passat als 84 anys. El fèretre de Joan Pau II, carregat per 12 porteadores, va abandonar en processó l'atri del temple cap a la basílica, en que la seva cripta serà enterrat directament a nivell del sòl sota una senzilla làpida de marbre en una cerimònia íntima i sense la presència dels mitjans de comunicació. En aquests moments, les campanes de San Pedro repicaven el toc de difunts i nombrosos bisbes agitaven les seves mans acomiadant així per última vegada a Karol Wojtyla, el polonès que va ocupar el tron de Pedro durant els últims 26 anys.
El Papa «ens veu i ens beneeix», va declarar durant la seva homilia el cardenal alemany Joseph Ratzinger, degà del col·legi cardenalicio, qui va presidir la cerimònia a l'aire lliure celebrada en l'atri de la basílica de San Pedro. «Ara està enfront de la finestra de la casa del Senyor. Ens veu i ens beneeix», va dir Ratzinger, qui va ser interromput per 13 estàlvies d'aplaudiments.
Ratzinger va recordar igualment l'última benedicció que el Summe Pontífex va impartir en aquesta mateixa plaça als fidels de Roma i del món el diumenge de PasquaPasqua, sis dies abans de la seva mort als 84 anys. El senzill fèretre de xiprer clar i amb una creu gravada va ser col·locat enfront de l'altar sobre una catifa oriental, entre cants gregorians. Sobre el taüt es va col·locar l'Evangeli, les pàgines del qual volaven al vent en la nuvolosa i fresc matí primaveral. El cardenal Ratzinger va obrir la solemne cerimònia cap a les 10H30 locals (08H30 GMT) amb una breu pregària i va convidar als fidels a resar, abans de cedir la paraula a una jove, Alejandra Corretja, que va pronunciar en espanyol la «Lectura dels fets dels apòstols». La missa de funerals, cantada pels cors de la Capella Sixtina i del «Mater Ecclesiae», va ser concelebrada pels més de 100 cardenals presents a Roma, vestits amb els seus paraments púrpura i mitra blanca.
A la dreta de l'atri, mirant cap al nodrit grup de purpurados, estaven situats els mandataris estrangers, entre els quals destacaven el president d'Estats Units, George W. Bush, el seu homòleg brasiler, Luiz Inacio Lula dóna Silva, així com els reis d'Espanya, Don Joan Carlos i Donya Sofia. Abans del funeral, el fèretre del Papa més mediàtic i viatger de la història, va ser introduït en un senzill taüt de fusta de xiprer i segellat en una cerimònia íntima a la qual van assistir el cardenal camarlengo, l'espanyol Eduardo Martínez Somalo, i el secretari personal de Juan Pablo II durant els últims 40 anys, monsenyor Stanislaw Dziwisz.
Un milió de persones, en la seva majoria joves italians i polonesos, van assistir en directe al funeral en la Ciutat Eterna: 300.000 van ocupar per complet la plaça de San Pedro i l'avinguda de la Conciliació que condueix que vincula el casc històric de Roma amb la Santa Seu, i altres 700.000 es trobaven enfront de través de les 28 pantalles gegants instal·lades en punts estratègics de la ciutat. Els fidels i pelegrins, entre els quals destacaven nombrosos espanyols i llatinoamericanes, onejaven centenars de banderes de distints països i una gran pancarta que resava «Sant ja«, mentre que la multitud demanava a crits el seu ràpida canonización.
«Després de Crist és l'home que més esperança va donar al poble de Déu», va dir una religiosa mexicana, sor Juana, de les guadalupanas de La Salle. Diversos centenars de fidels, molts dels quals van esperar tota la nit a la intempèrie per a poder accedir al recinte, van haver de ser atesos durant la cerimònia per metges i socorristas voluntaris. Les autoritats italianes van engegar «un dispositiu de seguretat sense precedents» per al funeral més multitudinari de la història. Unes 40.000 persones, entre agents de seguretat de l'Estat (10.000, inclosos 1.000 franctiradors), voluntaris de Protecció Civil i empleats municipals.
L'espai aeri romà va romandre tancat durant tot el funeral i el tràfic d'automòbils en el nucli urbà va quedar igualment prohibit, a causa de el devessall humà que gairebé ha duplicat la població de la ciutat. «És com si Roma hagués rebut a altra Roma», va declarar el dijous l'alcalde, Walter Veltroni. Altres centenars de milions de persones en tot el món van seguir la cerimònia en directe per la televisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.