La mort d'un papa desencadena una activitat frenètica al Vaticà
des del mateix moment de la defunció fins a l'elecció d'un
successor. Tot el procés està subjecte a un estricte protocol que
recull ritus i tradicions de fa segles. Els funerals duren tres
dies i no començaran abans de dijous.
En el moment de conèixer-se la notícia de la mort, el camarlenc
la confirmà oficialment amb un vell ritu que consisteix a colpejar
tres vegades el front del pontífex amb un martell de plata, que
figura a l'escut d'armes pontifici, mentre anomenava el difunt pel
seu nom de pila. L'acte es realitzà en presència del mestre de
celebracions litúrgiques i del secretari i canceller de la Cambra
Apostòlica. Aquest últim, és l'encarregat d'omplir l'acta de
defunció del pontífex.
A continuació, el camarlenc hagué de tancar amb clau l'habitació
del papa i el seu estudi, que no podran obrir-se fins que no
s'elegeixi un successor. Fet això, el camarlenc, en aquesta ocasió
l'espanyol Eduardo Martínez Somalo, notificà la mort del sant pare
al vicari de Roma, qui transmeté al seu torn la notícia al poble de
Roma. En aquell moment, s'obriren a mitges les portes de bronze del
Vaticà i les campanes de la basílica de Sant Pere començaren a
sonar.
Paral·lelament es duien a terme els preparatius del cos del
pontífex, que després de ser preparat pels metges, fou vestit amb
els símbols pontificis: la mitra blanca al cap, la casulla, és a
dir, el mantell que utilitza quan celebra missa de color vermell,
que és el color de dol dels papes, i el pal·li, una faixa de llana
blanca amb creus negres, símbol de dignitat.
Una vegada conclosos aquests preparatius, el cos s'exposa perquè
els fidels puguin retre-li un últim homenatge durant tres dies a la
basílica de Sant Pere.
Quant a la capella ardent, les normes són molt estrictes i
encara que es podrà veure el pontífex no es podran prendre
fotografies si no es compta amb l'autorització expressa del
camarlenc, qui això no obstant podrà autoritzar fotografiar el cos
amb finalitats de documentació. Els solemnes funerals del papa es
fan, per norma general, tres dies després de la mort.
En aquell període, el col·legi cardenalici, que ha de dirigir
l'Església mentre es designa un successor, ha de decidir el moment
en el qual es retira l'anell del pescador, que representa l'apòstol
Sant Pere, i el segell de plom amb el qual s'expedeixen les cartes
apostòliques. Fins al moment dels funerals, els forenses de
l'Institut de Medecina Legal de la Universitat de Roma seran els
encarregats de vetllar per la bona conservació del cos del
pontífex.
Antigament, per a la seva millor conservació es retiraven els
òrgans interns que s'introduïen en àmfores especials que es
dipositaven a les esglésies dels Sants Anastasi i Vincenzo, al
costat de la Fontana de Trevi. Encara avui es conserven les àmfores
de 22 papes entre 1390 i 1903, però el papa Pio X abolí la
tradició.
La missa poenitentialis, és a dir, l'ofici funeral, es farà a la
basílica de Sant Pere i s'espera que hi acudeixin delegacions i
representants d'arreu de tot el món. Correspon a la Santa Seu fixar
el nivell de les delegacions que acudiran a aquests actes. Una
vegada acabada la missa, les restes mortals del papa s'introdueixen
en una triple caixa "una de xiprer, una altra de plom i una de
noguer", i se sepulten a les grutes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.