Els funerals s'allargaran tres dies i no començaran abans de dijous

La defunció d'un papa desencadena una activitat frenètica al Vaticà

TW
0

La mort d'un papa desencadena una activitat frenètica al Vaticà des del mateix moment de la defunció fins a l'elecció d'un successor. Tot el procés està subjecte a un estricte protocol que recull ritus i tradicions de fa segles. Els funerals duren tres dies i no començaran abans de dijous.

En el moment de conèixer-se la notícia de la mort, el camarlenc la confirmà oficialment amb un vell ritu que consisteix a colpejar tres vegades el front del pontífex amb un martell de plata, que figura a l'escut d'armes pontifici, mentre anomenava el difunt pel seu nom de pila. L'acte es realitzà en presència del mestre de celebracions litúrgiques i del secretari i canceller de la Cambra Apostòlica. Aquest últim, és l'encarregat d'omplir l'acta de defunció del pontífex.

A continuació, el camarlenc hagué de tancar amb clau l'habitació del papa i el seu estudi, que no podran obrir-se fins que no s'elegeixi un successor. Fet això, el camarlenc, en aquesta ocasió l'espanyol Eduardo Martínez Somalo, notificà la mort del sant pare al vicari de Roma, qui transmeté al seu torn la notícia al poble de Roma. En aquell moment, s'obriren a mitges les portes de bronze del Vaticà i les campanes de la basílica de Sant Pere començaren a sonar.

Paral·lelament es duien a terme els preparatius del cos del pontífex, que després de ser preparat pels metges, fou vestit amb els símbols pontificis: la mitra blanca al cap, la casulla, és a dir, el mantell que utilitza quan celebra missa de color vermell, que és el color de dol dels papes, i el pal·li, una faixa de llana blanca amb creus negres, símbol de dignitat.

Una vegada conclosos aquests preparatius, el cos s'exposa perquè els fidels puguin retre-li un últim homenatge durant tres dies a la basílica de Sant Pere.

Quant a la capella ardent, les normes són molt estrictes i encara que es podrà veure el pontífex no es podran prendre fotografies si no es compta amb l'autorització expressa del camarlenc, qui això no obstant podrà autoritzar fotografiar el cos amb finalitats de documentació. Els solemnes funerals del papa es fan, per norma general, tres dies després de la mort.

En aquell període, el col·legi cardenalici, que ha de dirigir l'Església mentre es designa un successor, ha de decidir el moment en el qual es retira l'anell del pescador, que representa l'apòstol Sant Pere, i el segell de plom amb el qual s'expedeixen les cartes apostòliques. Fins al moment dels funerals, els forenses de l'Institut de Medecina Legal de la Universitat de Roma seran els encarregats de vetllar per la bona conservació del cos del pontífex.

Antigament, per a la seva millor conservació es retiraven els òrgans interns que s'introduïen en àmfores especials que es dipositaven a les esglésies dels Sants Anastasi i Vincenzo, al costat de la Fontana de Trevi. Encara avui es conserven les àmfores de 22 papes entre 1390 i 1903, però el papa Pio X abolí la tradició.

La missa poenitentialis, és a dir, l'ofici funeral, es farà a la basílica de Sant Pere i s'espera que hi acudeixin delegacions i representants d'arreu de tot el món. Correspon a la Santa Seu fixar el nivell de les delegacions que acudiran a aquests actes. Una vegada acabada la missa, les restes mortals del papa s'introdueixen en una triple caixa "una de xiprer, una altra de plom i una de noguer", i se sepulten a les grutes.