Encara que es coneix la dita que «qui entra en el conclave papa
en surt cardenal», les especulacions sobre els candidats a succeir
Joan Pau II són inevitables. En el Vaticà hi ha en l'actualitat dos
corrents majoritaris: un que defensaria el retorn d'un italià per
intentar remuntar la crisi religiosa que es viu a Europa i un altre
que aposta per un papa llatinoamericà o d'un país en vies de
desenvolupament, que apostaria per refermar la fe del gran nombre
de catòlics que hi ha en aquestes zones. Entre els 117 cardenals
amb dret a vot per elegir un successor de Joan Pau II hi ha sis
espanyols.
Entre les candidatures italianes, els noms que més sonen són el
del cardenal Dionigi Tettamanzi, de 70 anys, Angelo Scola, de 63;
Tarcisio Bertone, de 70; el secretari d'Estat Vaticano, Angelo
Sodano; el cardenal Giovanni Batista Re, de 71, i el cardenal Carlo
Maria Martini. També s'estudien altres noms europeus com els de
l'alemany Joseph Ratzinger o l'arquebisbe de Viena, el molt ben
considerat Christoph Schoenborn, de 60 anys.
Encara que Tettamazi ha estat tingut sempre un conservador, ha
aconseguit l'estima de la majoria dels liberals, el que el
converteix en un dels favorits. Battista Re és considerat molt
conservador encara que té al seu favor els contactes que hagi pogut
fer durant el seu càrrec perquè indicava al papa aquells que podien
ser designats bisbes.
Ruini, que va ser l'encarregat d'anunciar la mort de Joan Pau
II, podria aconseguir el suport de molts progressistes malgrat ser
considerat també molt conservador. L'arquebisbe de Bolonya, Giacomo
Biffi, que també sona com a 'papable', és un ultraconservardor que
en els últims temps ha fet polèmiques declaracions. Finalment, el
gran punt en contra de Sodano és la seva actual posició de número
dos.
Entre els noms que figuren a les travesses també es troben els
del prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Joseph
Ratzinger, i els del cardenal de París, Jean-Marie Lustiger.
Ratzinger, un conservador de 78 anys, és considerat un dels homes
més poderosos dins del Vaticà. Quant a Lustiger, la seva família és
d'origen hebreu, el que podria ser determinant en la seva
elecció.
Sud-americans
Davant l'aposta europea, sona amb força la conveniència d'elegir
un papa sud-americà, ja que és el continent on més catòlics hi ha.
Els candidats favorits són el cardenal colombià Dario Castrillón
Hoyos, de 75 anys; l'hondureny Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, de
62 anys, arquebisbe de Tegucigalpa; l'argentí Jorge Mario
Bergoglio, de 67 anys, arquebisbe de Buenos Aires; el brasiler
Claudius Hummes, 70 anys, arquebisbe de Sao Paulo, i el cardenal
Cipriani Thorne, arquebisbe de Lima. El nom més repetit és el
d'Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, de 63 anys. Aquest salesià, que
parla cinc llengües, és considerat conservador.
Una altra possibilitat seria elegir un papa africà, ja que
aquest continent ha d'enfrontar-se a l'Islam i les sectes. En
aquest continent es presenta com a candidat un nigerià, Francis
Arinze, de 72 anys, prefecte per a la Congregació del Culte i que
seria el papa de color de qui es parla des de fa temps. Altres noms
que sonen són el canadenc cardenal Jean-Claude Turcotte, arquebisbe
de Canadà i el cardenal Jaime Lachica Sin, arquebisbe de
Manila.
Els cardenals amb dret a vot en el conclave que designarà un nou
papa són a dia d'avui 117. Els requisits per formar part d'aquest
òrgan exclusiu és ser cardenal i no haver complert els 80 anys.
Existeix la possibilitat que algun porprat hagi estat nomenat en
secret per raons de seguretat. S'especula que hi hagi un cardenal
'in pectore' de nacionalitat xinesa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.