La comissió electoral kirguís fa costat al nou Parlament mentre l'antic es reuneix

Els legisladors d'un i l'altre celebraren alhora sessions en diferents ales de l'edifici

L'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa va oferir la seva ajuda per resoldre el conflicte de legitimitat.

TW
0

La Comissió Central Electoral del Kirguizistan va decidir ahir donar suport a l'acabat d'elegit Parlament, fet que contradiu una decisió del Tribunal Suprem i enfonsa en el conflicte de legitimitat que pateix el país, els legisladors rivals del qual van celebrar sessions en ales separades.

Malgrat el fet que ambdós parlaments compten amb majoria d'antics seguidors del president deposat Askar Akàiev, els legisladors elegits abans de les eleccions i després -alguns figuren en ambdues nòmines- protagonitzen un conflicte que suposa un nou factor de tensió.

Les eleccions en dues rondes el febrer i el març es van celebrar per elegir els 75 membres del Parlament unicameral que havia de reemplaçar els 105 legisladors de l'anterior sistema, de tipus bicameral. Durant el procés, l'oposició va denunciar que a moltes de les seves figures destacades se'ls va negar el permís de participar i que les eleccions van estar marcades per la compra generalitzada de vots i per la pressió perquè els electors es pronunciassin a favor d'Akàiev.

Hores després que els manifestants irrompessin a les seus governamentals de Bixkek, el Tribunal Suprem va anul·lar el registre dels membres del nou Parlament -realitzat dos dies abans- i va assenyalar que el Parlament anterior comptava amb legitimitat legislativa.

Tanmateix, el nou Parlament es va mostrar en contra d'aquesta mesura i va objectar, després que la Comissió Central Electoral li va donar la raó ahir, el mateix dia en el qual l'acabat d'elegir coordinador d'institucions, Felix Kulov, li va repetir el seu suport.

Aquest suport és significatiu no solament a causa del nou càrrec de Kulov, sinó també perquè aquest polític és una de les figures més destacades de l'oposició a Akàiev. De fet, ha passat quatre anys en presó per càrrecs que molts van veure com a fruit d'una persecució política.

Mentres, el vell Parlament elegí un altre líder de l'oposició, Kurmanbek Bakiev, com a nou president i primer ministre, nomenament que no ha estat qüestionat.