Almenys 47 persones van morir i 90 van resultar ferides ahir en un atemptat suïcida comès durant un funeral xiïta a la ciutat septentrional iraquiana de Mossul, segons fonts mèdiques.
L'atac, obra d'un kamikaze amb explosius adossats al cos, va ocórrer en una sanadiq (envelat funerari) aixecada en una mesquita xiïta del barri Al-Tamim, en el nord-est de Mossul.
Sobre les 17.30 hores local, «un home que era a la fila de les condolences va fer esclatar la càrrega a prop de l'imam de la mesquita», va explicar un dels testimonis.
«Quan érem dins la mesquita, vam veure una bolla de foc i vam sentir una enorme explosió», va dir Tahir Abdala Sultan, de 45 anys.
«Després, sang i trossos de carn van quedar estesos pertot arreu», va afegir.
Tropes dels Estats Units van acordonar la zona on es troba la mesquita, un barri pobre i amb gran densitat de població.
D'altra banda, ahir es va saber que l'aliança confessional xiïta i la coalició kurda havien arribat a un «acord total» per a la formació del nou Govern a Iraq, van confirmar responsables d'ambdues formacions.
«Hem assolit un consens definitiu sobre tots els assumptes rellevants. En els pròxims dos dies s'ultimaran els detalls del document polític», va dir Reda Yawad al-Taki, portaveu de l'Aliança Unida Iraquiana (AUI), la llista vencedora dels comicis del passat 30 de gener.
Al-Taki va subratllar, així mateix, que ambdós grups han decidit «ajornar» la controvèrsia sobre l'estatut de la ciutat petroliera de Kirkuk, que era un dels principals obstacles en la negociació.
«La qüestió se solucionarà d'acord amb la Llei d'Administració de l'Estat», una espècie de constitució embrionària aprovada l'any passat per l'ara desmantellat Consell de Govern interí, va detallar.
Els kurds, que aspiren a un Estat federal, pretenen que Kirkuk, capital petroliera d'Iraq, sigui integrada a una de les tres províncies kurdes del nord del país.
Per a això al·leguen que la ciutat, ubicada a uns 250 quilòmetres al nord-est de Bagdad, va ser majoritàriament kurda fins que l'enderrocat Saddam Hussein va ordenar l'expulsió dels kurds i hi va transferir les actuals comunitats àrabs.
Aquesta justificació la refuten els sunnites i els turcmans, aquests últims amb el suport de Turquia, que s'oposa a l'annexió de Kirkuk i a l'eventual naixement d'un Estat federal kurd al nord d'Iraq.
El diputat kurd Fuad Maasum va confirmar l'acord amb els xiïtes i va subratllar que tots els kurds estan compromesos amb la Llei d'Administració de l'Estat, que va qualificar com «el referent» a l'hora de redactar la futura constitució.
«Aquestes consultes té com a objectiu formar un Govern nacional d'àmplia base, que inclogui tots els estrats i components del poble iraquià», va afegir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.